L’altre dia, ordenant papers, vaig trobar-me els folis on havia escrit la meva intervenció, com a portaveu del PSM-Entesa Nacionalista, en el debat de l’Estatut. La veritat, i no és que em vulgui tirar floretes, és que em van sorprendre a mi mateix les meves paraules, i és que ara -tres anys després d’aquell debat- fins i tot semblen premonitòries. Pêrò, supòs que res d’això, simplement el sentit comú ens va portar a la nostra positura. Ara vèiem quanta raó teniem…i quant poc abunda el sentit comú…o el sentit de país.

Reproduesc ara un fragment de la meva intervenció en que tract el tema dels Consells Insulars:

La proposta imposada pel Partit Popular avança, ho hem de reconèixer, ho reconec, en el reconeixement del paper institucional dels consells insulars, però és un avanç, al nostre parer, tímid, confús i avar. Al nostre parer cal que el nou Estatut aclareixi l’arquitectura institucional de les Illes Balears i que en conseqüència les competències pròpies dels consells insulars siguin considerades exclusives, siguin àmpliament detallades i se n’asseguri explícitament el seu finançament. Hem d’acabar d’una vegada per totes amb les ingerències, invasions i interferències del Govern de les Illes Balears en la tasca dels consells insulars. Si una competència és pròpia dels consells hem de deixar ben clar que les úniques capacitats que li resten al Govern, sobre aquesta competència, són la coordinació i les relacions, d’acord amb els consells, amb Madrid, res més. Si no ho tenim clar açò i si no ho deixa clar aquest Estatut no solucionarem el problema i l’enfrontament institucional seguirà sent la tònica general. Vivim a una comunitat pluriinsular i ho hem d’assumir amb totes les conseqüències; només des del respecte al govern de cada illa, només des de la concepció que els consells són els governs de cada illa, només des de la idea que el Govern de les Illes Balears no ho ha de controlar tot, només així podem avançar en la unitat d’un projecte comú dels pobles distints i diversos de les Illes Balears.

Bé, només afegiré que allò que fa tres anys era una seriosa advertència, ara és un retrat de la realitat.

(Continuarà)

• Actualitat
• Sense comentaris