La darrere d’aquests entrades que pretenen confrontat la realitat d’avui amb allò que fa tres anys exposava. La darrere, però fonamental, tracta del sentiment de país.
Sr. President, senyores diputades, senyors diputats. El passat 7 d’octubre del 2004, ara ja fa un any i mig, aquesta cambra aprovava una proposta de resolució, la segona de 76 del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista, per la qual es va acordar de constituir la Ponència per a la reforma de l’Estatut d’Autonomia. Aquella aprovació va ser l’inici del procés que ha portat al present debat, era l’inici d’un procésque fins aquell moment, per cert, el Partit Popular considerava innecessari, perillós i que no responia als interessos dels ciutadans de les Illes Balears. Malgrat tot, però, la nostra proposta va ser aprovada.
Però el mateix dia, el mateix dia, i això és significatiu, una altra proposta de resolució, la primera, va ser rebutjada, aquesta deia així: “El Parlament de les Illes Balears proclama que les Illes Balears són una realitat nacional i insta el Govern de les Illes Balears a assumir i defensar aquesta concepció”. I és precisament, senyores diputades i senyors diputats, la disparitat d’aquestes dues votacions, una aprovada, l’altra rebutjada, la que ens dóna la clau per entendre el rerafons que ens ha portat a l’actual situació. Perquè en aquest procés de reforma de l’Estatut s’han confrontat dues concepcions antagòniques, per una part els que entenen l’Estatut i la pròpia comunitat autònoma com a una simple qüestió administrativa, com a un mer instrument polític, i els que pensam que l’autonomia i l’Estatut que li dóna carta de naturalesa són passes en la consecució de l’autogovern al qual els pobles de les Illes Balears tenen dret, l’autogovern que és inherent a la nostra existència com a poble, autogovern que ens pertoca i que no és fruit ni ho serà mai d’una concessió graciosa i graciable. Perquè, malgrat el que digui el Sr. Huguet, que ho ha dit fa un moment, els drets no s’atorguen, ni la Constitució ni ningú, els drets es tenen, encara que se’ns negui i es prohibeixi en ocasions el seu exercici. Es confronten llavors la concepció de l’Estatut com a una carta atorgada i la concepció de l’Estatut com a un embrió de constitució per a la nostra terra, com el reconeixement d’un dret per llargs anys negat i perseguit. Pens que al llarg d’aquest debat, més enllà de qüestions conjunturals, més enllà dels legítims posicionaments de partit no hem d’oblidar la raó de fons que és subjacent a tot allò que puguem dir o callar des d’aquesta tribuna. Només si tenim ben present aquesta dicotomia, podem entendre les distintes postures que han exposat els portaveus que m’han precedit en l’ús de la paraula i, sens dubte, només tenint presents aquestes concepcions enfrontades es pot comprendre la postura del nostre grup parlamentari.
Som ben conscient que les nostres tesi són molt lluny d’ésser majoritàries…però això no és motiu pel desànim. Al contrari és un esperó més per seguir la navegació. Com un llaüt.
- Actualitat
- Sense comentaris