Fa uns dies, el diari digital Vilaweb, publicava la següent notícia. Contrastada i sòlidament fonamentada.
“El nou finançament manté el càstig en el repartiment a Catalunya, el País Valencià i les Illes.
Així ho conclou un informe que detalla les dades per comunitats autònomes
El nou model de finançament autonòmic implica un repartiment de diners que continua deixant Catalunya, el País Valencià i les Illes per sota de la mitjana de recursos per càpita de les comunitats. El document del nou model no detallava el repartiment per comunitat autònoma, però un recent estudi  dela Fundació d’Estudis d’Economia (FEDEA) sí que ho fa, i demostra que el nou model manté un repartiment semblant a l’antic, però més complex.
FEDEA és una entitat que té com a patrons La Caixa, Banc Sabadell, Abertis, Repsol, Iberdrola, Caja Madrid, Acciona, entre molts altres. L’autor de l’estudi, Ángel de la Fuente, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica  (CSIC), conclou que el nou sistema ‘manté els principals vicis de l’anterior’ i que és menys transparent. I fa una anàlisi del nou sistema de finançament aplicant-lo a cada comunitat autònoma.

El repartiment dels diners per comunitats autònomes que fa l’estudi tenint en compte els criteris del nou sistema de finançament agafa com a any base el 2007, que és l’últim liquidat. I projecta que si la liquidació es mantingués com aquell any (quan hi va haver més recaptació tributària que no el 2008 o el 2009) Catalunya se situaria en una ràtio del 99,1% dels recursos per càpita; per tant, per sota de l’índex del 100%, que és la mitjana estatal. En el cas del País Valencià, l’índex és del 96,6% i a les Illes, del 92,9%. Segons aquests mateixos càlculs, 2.903 euros per habitant; al País Valencià, 2.829 i a les Illes, 2.720. Tots per sota de la mitjana dels 2.929.

I això tenint en compte que es calcula amb població ajustada, és a dir, aplicant els criteris de ponderació a l’hora de fer el repartiment de diners del fons de garantia per serveis bàsics. Alguns d’aquests criteris són la població menor de setze anys, la població més gran de 65 anys, la insularitat, a dispersió de la població… Aquests criteris no beneficien pas comunitats com Catalunya, on hi ha molta població immigrada, un factor que no s’aplica com a criteri de ponderació. En el cas de Catalunya, la població ajustada, és a dir, la població després d’aplicar els criteris previstos en el nou sistema per fer el repartiment, és de 7.117.809 persones; en termes absoluts, la població és de 7.210.508 persones. Per tant, amb l’anivellament es perden 93.000 persones, que no es tenen en compte a l’hora de dividir els diners de la caixa comuna.

Per tant, feta la liquidació i aplicats els mecanismes d’anivellament, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears queden per sota de la mitjana estatal en el repartiment de recursos”.

.
No és un consol haver fet de Cassandra sobre aquest tema. Haver anunciat per activa i per passiva que ens tornaven a enganyar i que les promeses del Sr. Zapatero valien tant com les del Sr. Aznar. Tenir raó no és un consol si això suposa que el nostre país seguira patint un sagnat espoli. Si més no però, sense cap mena de satisfacció, ens cal dir: ho advertirem. Però això no basta, si a la Cassandra troiana ningú li feu cas, també el partit socialista s’ha negat a veure la realitat –o intencionadament ha intentat disfressar-la tot obeint ordres de Madrid- i així ens va. Avui a les Illes Balears ser nacionalista és ja més que una opció ideològica, és una necessitat….de supervivència.

• Actualitat
• Sense comentaris