El passat 14 de juliol vaig penjar al facebook un vídeo, l’Edith Piaf cantava la cançó revolucionària “Ça ira”. Malauradament me l’esborraren perquè sembla que violava drets d’autor. És igual. Allò del que avui vull escriure és de les mancances d’aquella revolució que ens prometia llibertat, igualtat i fraternitat.
La derrota dels girondins, que sense ésser defensors ni de bon tros dels drets de les nacions sí plantejaven una organització federal de l’Estat, ens marca el primer sotrac de la revolució. Els drets dels pobles foren ofegats pel centralisme jacobí. La igualtat no va reconèixer els drets de les nacions immergides dins la nació que naixia amb la Revolució, la llibertat no es feu extensiva a la ciutadania que s’expressava en bretó, occità, català…la Revolució considerà aquestes llengües un “patois” condemnat a extingir-se sota l’omnipresent francès.
Els guanys i avenços de la Revolució foren molts i grans, innegables, però en aquest aspecte la política que acabà triomfant no fou altra que l’exacerbació del centralisme borbònic. A hores d’ara encara ho patim, i a hores d’ara podem sentir comentaristes de la reaccionària emissora episcopal espanyola enaltint i exaltant els revolucionaris francesos (no recorden tal volta quin tracte donà la Revolució als seus amos del’ Església Catòlica?) per mor que “acabaron de una vez por todas con el càncer del separatismo nacionalista” (sic).
Malgrat tot, encara hi ha lloc per l’esperança. Amb moltes dificultats, amb excessius esforços, amb una societat i un poder constituït majoritàriament contraris, la recuperació nacional dels pobles ofegats pel centralisme va lentament avançant. Ho he vist a Montpellier, a Perpinyà…he parlat amb bretons, corsos, catalans, occitans, sé que costarà, que trigarà, que semblarà impossible..però l’optimisme de la història em fa estar convençut que d’aquesta lluita en reeixiran. Només llavors sabrem que la igualtat, la llibertat i la fraternitat abracen a tots els “citoyens i citoyennes”. (Per cert del tracte de la Revolució a les ciutadanes en parlaré un altre dia).
- Un poc de tot
- Sense comentaris