Avui fa exactament un any que s’obria aquest bloc. No recordava quin era el tema que havia comentat aquest primer dia. La veritat és que m’he quedat sorprés al veure que tractava d’una proposta del Partit Popular, que aprofitant una vegada més el tema de les modalitats lingüístiques, atacava l’ensenyament de la llengua catalana als centres escolars. La sorpresa ve perque, precisament, al passat plenari de dia 15 d’aquest mes, el Partit Popular va insistir, amb una altra iniciativa, sobre el mateix tema. 

Per tant, per celebrar l’aniversari del bloc i perquè malauradament la qüestió és encara de plena actualitat, he gosat reproduir textualment l’entrada d’ara fa un any.

“A un dels darrers plenaris de l’anterior període de sessions, el Parlament de les Illes Balears va debatre i rebutjar una proposició no de llei del Partit Popular per la qual es pretenia que els llibres de text que s’utilitzen als centres educatius de les illes “venguin adaptats a les modalitats insulars de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer”.

Com assembla ser que aquesta formació política pensa seguir insistint en aquesta proposta, o en qualque de similar, he cregut convenient penjar en el blog, part de la meva intervenció al respecte a la sessió plenària:

“En aquest sentit vull deixar ben clar ja de bon començament que no és la meva intenció, i no ho faré, entrar des d’aquesta tribuna en dissertacions lingüístiques pròpies d’una aula universitària o d’altres fòrums acadèmics, perquè aquí, en el Parlament de les Illes Balears, venim a tractar de qüestions polítiques. Per tant no val la pena ni és necessari
exposar què és i què significa l’estàndard d’una llengua, no serviria de res. No val la pena ni cal tampoc aprofundir en les diferències entre lèxic, sintaxi, gramàtica, etc., i el que suposenen l’àmbit d’una llengua; no serviria de res.

No aprofundiré en res de tot açò, i no ho faré perquè, no ens enganem, no ens enganem, aquesta proposició no de llei no té res a veure amb qüestions lingüístiques, i no s’espantin, no té res a veure amb qüestions lingüístiques.

Quin sentit té, llavors,que jo intenti, que intentem fer un discurs des de la raó, des de
l’argumentació científica, des de la reiteració de conceptes pregonats per qualsevol institució acadèmica del món, quan els motius pels quals s’ha presentat la proposició no de llei no tenen res a veure amb la ciència, amb la raó, ni tampoc -i açò és el més greu- tampoc amb la llengua?

Siguem clars d’una vegada, senyores diputades, senyors diputats, siguem clars i parlem clar. Aquesta proposició no està motivada per la preocupació que diuen tenir per les modalitats lingüístiques. Ens ho volen vestir així i així ho ha volgut fer veure el portaveu popular i col·lega de secretaria, el Sr. Palau,a la seva intervenció, que, per cert, ha estat una intervenció demel i sucre; però no ens ho podem creure, Sr. Palau, no ens ho podem creure, perquè al Partit Popular tant li fan les modalitats lingüístiques, tant li fan, tant se’n fum de les modalitatslingüístiques, i dic tant se’n fum no perquè sigui català de Barcelona, sinó perquè l’expressió més nostra és bastant més grollera, tant se’n fum el Partit Popular les modalitat slingüístiques perquè tant se’n fum de la nostra llengua!.

I és que la qüestió és clara, perquè una llengua tengui modalitats hi ha una exigència prèvia i forçosa i és que existeixi aquesta llengua, perquè una modalitat lingüística no és una altra cosa que les peculiaritats en què una llengua es parla a un determinat territori, i si una llengua deixa de parlar-se, llavors ni modalitats ni peculiaritats ni res de res.

I ara se’ns demana lapreservació de les modalitats, mitjançant els llibres de text concretament, i ens ho demana el mateix partit que per molt que ara digui el Sr. Palau, quan governava va fer tot el possible, tot l’imaginable, tot, per arraconar, ofegar, marginar la llengua catalana a les Illes Balears: decrets de funció pública;
sortida de l’Institut Ramon Llull; decret de trilingüisme, etcètera.
Passes enrera, Sr. Palau, i no passes endavant, passes enrera una rera l’altra.

Política d’extermini vaig dir en el seu moment i no vaig ser l’únic que ho va dir, política d’extermini. I quines modalitats es poden preservar d’una llengua exterminada? I és que, com he dit al principi, no parlam de llengua, senyores diputades i senyors diputats, no parlam de llengua, parlam de política, parlam de la política d’utilització de la llengua que una i altra vegada fa el Partit Popular per als seus interessos partidistes, emprar la llengua, crear falsos conflictes, separar, enfrontar, dividir per purs i durs interessos partidistes.”

• Actualitat
• 2 comentaris