<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: UN POEMA</title>
	<atom:link href="http://www.eduardriudavets.cat/2009/09/30/un-poema/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.eduardriudavets.cat/2009/09/30/un-poema/</link>
	<description></description>
	<pubDate>Wed, 08 Feb 2012 04:27:46 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.6.2</generator>
		<item>
		<title>Per: Eduard Riudavets</title>
		<link>http://www.eduardriudavets.cat/2009/09/30/un-poema/#comment-328</link>
		<dc:creator>Eduard Riudavets</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 02 Oct 2009 20:34:22 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.eduardriudavets.cat/?p=993#comment-328</guid>
		<description>L'altre dia, passejant per Sóller vaig descobrir a un carrer estret i ombrívol una rajola de ceràmica amb aquest fragment de Rosselló-Pórcel, del poema titulat precisament "Sóller":
.
"El cel prepara secrets 
murmuris de mandarina. 
I les riberes del vent 
esgarrien taronjades".
.

Feia sol i vent alhora,tota la vall envoltada de tarongers. Vaig pensar que no era possible descriure millor un indret que com ho feia el poeta amb aquest quatre versets.
.
Genial!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>L&#8217;altre dia, passejant per Sóller vaig descobrir a un carrer estret i ombrívol una rajola de ceràmica amb aquest fragment de Rosselló-Pórcel, del poema titulat precisament &#8220;Sóller&#8221;:<br />
.<br />
&#8220;El cel prepara secrets<br />
murmuris de mandarina.<br />
I les riberes del vent<br />
esgarrien taronjades&#8221;.<br />
.</p>
<p>Feia sol i vent alhora,tota la vall envoltada de tarongers. Vaig pensar que no era possible descriure millor un indret que com ho feia el poeta amb aquest quatre versets.<br />
.<br />
Genial!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Menorquit</title>
		<link>http://www.eduardriudavets.cat/2009/09/30/un-poema/#comment-327</link>
		<dc:creator>Menorquit</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 02 Oct 2009 12:48:34 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.eduardriudavets.cat/?p=993#comment-327</guid>
		<description>Quin altre gran poeta el mallorquí Roselló-Pòrcel. Un poeta que morí jove (als 25 anys) i va deixar, tot i així, una suggerent emprenta poètica:

"Verdegen encara aquells camps 
i duren aquelles arbredes 
i damunt del mateix atzur 
es retalles les meves muntanyes. 
(...)
El cor de la tardor ja s'hi marceix, 
concertat amb fumeres delicades. 
I les herbes es cremen a turons 
de cacera, entre somnis de setembre 
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, 
com en la nit les flames a la fosca".

(Poema: A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL)

Magnànim!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Quin altre gran poeta el mallorquí Roselló-Pòrcel. Un poeta que morí jove (als 25 anys) i va deixar, tot i així, una suggerent emprenta poètica:</p>
<p>&#8220;Verdegen encara aquells camps<br />
i duren aquelles arbredes<br />
i damunt del mateix atzur<br />
es retalles les meves muntanyes.<br />
(&#8230;)<br />
El cor de la tardor ja s&#8217;hi marceix,<br />
concertat amb fumeres delicades.<br />
I les herbes es cremen a turons<br />
de cacera, entre somnis de setembre<br />
i boires entintades de capvespre.</p>
<p>Tota la meva vida es lliga a tu,<br />
com en la nit les flames a la fosca&#8221;.</p>
<p>(Poema: A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL)</p>
<p>Magnànim!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Eduard Riudavets</title>
		<link>http://www.eduardriudavets.cat/2009/09/30/un-poema/#comment-326</link>
		<dc:creator>Eduard Riudavets</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Oct 2009 20:04:39 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.eduardriudavets.cat/?p=993#comment-326</guid>
		<description>A aquest bloc hi entra molta gent...però molt poca hi escriu. Ves a saber per què. 
.
Màrius Torres és un poeta que sí m'arriba, i a més d'una manera estranya, com si allò que fa tants anys va escriure ho hagués fet especialment pel que estic vivint a cada moment. D'una altra manera em passa el mateix amb Rosselló-Porcel...

Per exemple els darrers versos de "Presència",del Torres, són, amb poques paraules, l'expressió de tot el que és i no és la vida...

"Si ara estengués els braços en la fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls"
.
Gran!.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>A aquest bloc hi entra molta gent&#8230;però molt poca hi escriu. Ves a saber per què.<br />
.<br />
Màrius Torres és un poeta que sí m&#8217;arriba, i a més d&#8217;una manera estranya, com si allò que fa tants anys va escriure ho hagués fet especialment pel que estic vivint a cada moment. D&#8217;una altra manera em passa el mateix amb Rosselló-Porcel&#8230;</p>
<p>Per exemple els darrers versos de &#8220;Presència&#8221;,del Torres, són, amb poques paraules, l&#8217;expressió de tot el que és i no és la vida&#8230;</p>
<p>&#8220;Si ara estengués els braços en la fosca, podria<br />
agombolar-te encara, somni de cada dia.<br />
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls&#8221;<br />
.<br />
Gran!.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Menorquit</title>
		<link>http://www.eduardriudavets.cat/2009/09/30/un-poema/#comment-325</link>
		<dc:creator>Menorquit</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Oct 2009 19:16:55 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.eduardriudavets.cat/?p=993#comment-325</guid>
		<description>Que estrany, Eduard, que amb la meravella de poema de Màruis Torres que ens has deixat ningú en digui res. 
.
Potser sigui perquè ... "en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar."

Com arriba !!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Que estrany, Eduard, que amb la meravella de poema de Màruis Torres que ens has deixat ningú en digui res.<br />
.<br />
Potser sigui perquè &#8230; &#8220;en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera<br />
com enmig de la vasta paciència del mar.&#8221;</p>
<p>Com arriba !!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

