Llegia al diari “El País” un breu article signat per Rebeca Carranco. Es titulava “La dificultad de tirar abajo las casas ilegales”. Venia a compte d’una enorme casal construït al parc natural del Montseny en terrenys no urbanitzables.
El que em va cridar molt l’atenció són les reflexions, incloses a l’article, de la professora de Dret de la Universitat de Girona, Gemma Geis, que textualment exposava: “Si un habitatge és il•legal hi ha que derruir-lo”.
El mateix article explica les moltes traves que existeixen per fer factible la clara i lògica opinió de la Gemma Geis. A l’actualitat no basta una sentència judicial. Per demolir un edifici, el demandant ha de sol•licitar que s’executi la sentència però moltes vegades es pacta per evitar l’enderroc. A sobre l’Administració Local, que n’és la responsable, pot al•legar dues impossibilitats per no tirar per endavant la demolició: la legal i la material. La impossibilitat material empra com excusa motius tècnics, econòmics o de tercers per no ensorrar el que ja està construït. La legal utilitza la justificació de modificacions posteriors de normes urbanístiques que de fet legalitzen allò que s’edificà il•legalment.
La proposta de Geis sobre el tema no pot ser més clara i taxativa: cal una reforma legal que restringeixi l’aplicació d’aquestes impossibilitats. Per una part les modificacions urbanístiques a posteriori han de ser controlades, vigilades i, en tot cas, necessiten de justificació raonada, i per l’altra la impossibilitat material hauria de ser demostrada i de ser certa la instància superior administrativa , les comunitats autònomes, haurien d’executar sense demora la demolició.
Sé que és més complicat que el que us explic, però també ser que mai la impunitat és acceptable. Sigui com sigui, a vegades cal ser molt primari: qui ha construït una casa il•legal ha de demolir-la, si no ho fa de “motu propio”, després d’una sentència judicial, ha d’executar l’enderroc l’administració, embargant els béns de l’infractor per pagar les despeses. Tan senzill com això. Podem embolicar la troca però hi ha massa infractors urbanístics absolutament impunes com per parar-nos en filosofies.
Arxiu de octubre 2009
Arran de la consulta popular sobre la independència celebrada al municipi d’Arenys, vaig parlar al bloc de la campanya “Vullvotar.cat”. He rebut un mail, signat per Vicent Partal, director de VilaWeb, que crec oportú reproduir:
Aquest correu és per comunicar-vos que la iniciativa VullVotar.cat ha superat ja les deu mil signatures.
Aquesta iniciativa impulsada per VilaWeb vol deixar clar que milers de persones arreu del país volem poder decidir sobre el nostre futur, sense interferències. Deu mil és una xifra molt important però volem anar més enllà i per això us demanem que ens ajudeu encara més a difondre el projecte.Responent a la demanda de molts de vosaltres hem incorporat una nova funció de cerca que permet comprovar la vostra signatura. Podeu cercar per la primera lletra del nom o per la data d’adhesió. Esperem que hi haja els mínims errors però si no us trobeu o hi ha algun problema el podem resoldre si ens aviseu al correu adhesions@vilaweb.cat
Us comuniquem també que el gruix de les signatures va ser presentat a l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra. En aquest vídeo l’alcalde diu que les vostres signatures “ens han carregat les piles” i “ens han arribat molt a fons”.
Les pròximes setmanes us anunciarem novetats relacionades amb vullvotar.cat i VilaWeb que esperem que us interessaran.
Gràcies pel vostre suport
Vicent Partal
Director de VilaWeb.
Tot costa, però una passa endavant és sempre una bona notícia.
Dissabte passat va tenir lloc, a Palma, una concentració per exigir la demolició del monument franquista dedicat al “Crucero Baleares, ubicat al Parc de Sa Feixina. Malauradament no hi vaig poder assistir pels meus compromisos familiars i polítics a Menorca. Però la meva positura al respecte és clara: consider inadmissible la pervivència d’aquest monument que exalta el record d’un vaixell que formava part de l’armada feixista que es rebel•là contra la legitimitat democràtica.
Des de la tribuna del Parlament de les Illes Balears he tengut diverses ocasions per parlar de la necessària recuperació de la memòria democràtica. Quan alguns parlen de no obrir velles ferides, obliden que les ferides mai han estat tancades. Mentre els demòcrates haguem de conviure amb monuments feixistes mai es tancaran les ferides.
Vénen a compte, crec, aquests fragments d’algunes de les meves intervencions parlamentàries sobre el tema:
“Ho va dir Georges Bernanos, que ja he citat moltes vegades
des d’aquesta tribuna, un escriptor de drets, catòlic fervent,
però testimoni directe de la ferotge i salvatge repressió a
Mallorca i clamorós denunciant del règim de terror franquista;
va dir: “Cal expiar pels morts, cal reparar pels morts perquè ells
ens alliberin”. Avui tenim l’oportunitat d’expiar pels morts, de
reparar pels morts, perquè tots siguem alliberats d’aquesta
nafra, d’aquesta ferida que fa setanta anys que queda oberta”
“Per cert, aquí sí que hi vénen més que bé les paraules de
Martin Luther King, paraules que el Grup Parlamentari Popular
acostuma a esmentar. “Més que la maldat dels dolents em
preocupa la indiferència dels bons”. Desitjaria que en aquesta
cambra no hi hagués malvats, però tampoc indiferents,
indiferents envers a allò que suposa una dictadura imposada per
les armes, nascuda d’una rebelAlió militar, culpable de milers i
milers d’ajusticiats. La indiferència davant del terror, davant la
violència, davant l’enderroc de la legalitat és la pitjor de les
maldats. La indiferència, o allò que encara és pitjor, relativitzar
la repressió franquista mitjançant l’equiparació intencionada
amb altres fets de la història que no hi tenen res a veure”.
“La dreta alemanya no té cap problema en condemnar
el nazisme i no té cap problema en remoure el passat perquè
per molt dretans que siguin són demòcrates i abominen de
qualsevol dictadura. No se’n senten hereus. Però és que les
paraules de Jacques Chirac l’altre dia homenejant el capità
Dreifus no s’havien d’haver pronunciat? Perquè també eren
“remoure el passat”. O hauran de renyar el Papa actual que se’n
va a Colònia a una sinagoga i “remou el passat”?”
“Senyores i senyors diputats, qui no condemna la violència
del passat difícilment, molt difícilment, serà creïble en
condemnar la violència del present. Qui no defensa la
democràcia d’ahir difícilment, molt difícilment, podrà
considerar-se un demòcrata avui. I qui no condemna la
dictadura d’ahir difícilment, molt difícilment, podrà creure-se
que no la vulgui repetir demà.”
No crec que calgui afegir-hi res més…per ara.
EL MONUMENT DE LA VERGONYA