Fa uns dies, el plenari del Parlament de les Illes Balears aprovava un bon grapat de propostes de resolució. Entre aquestes, una del Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds deia el següent:

“El Parlament de les Illes Balears rebutja qualsevol atac als drets lingüístics dels ciutadans i reafirma la seva voluntat de fer acomplir l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística pel que fa al dret a adreçar-se a qualsevol funcionari públic, a les Illes Balears, en llengua catalana”.

És obvi que només es tracta d’una resolució parlamentària que té la força que té. Però tampoc hem de menysprear que el Parlament sigui clar en aquest sentit (no hi ha ni que dir que el Partit Popular no hi votà favorablement) quan un darrere l’altre anem coneixent un rosari d’atacs als drets lingüístics dels ciutadans catalano-parlants.

A més, malgrat el redactat no precisa, els diputats i diputades sabíem el que votàvem. Ho deixa ben clar Biel Barceló, al seu discurs ja reproduït a aquest bloc, quan digué clar i català que:

“En canvi, no deixam de tenir notícies d’agressions per motius lingüístics que han de merèixer el nostre rebuig i l’exigència a les institucions implicades de l’aclariment dels fets. No poden passar més casos com el denunciat recentment per un jove, agredit a l’aeroport de Palma per parlar en la nostra llengua. I encara esperam les explicacions del delegat del govern espanyol”.

De què servirà però, se’m pot demanar, aquest pronunciament parlamentari. Pot ser immediatament de res. Però si més no els responsables a les Illes Balears de l’administració estatal ( inclosos els cossos de seguretat) hauran sentit el missatge, i a més qualsevol ciutadà que es sentí agredit en els seus drets lingüístics sap que té l’empara parlamentària.

Som conscient que hi ha molt per fer. Que caldria posar en funcionament, ja, la figura estatutària del Síndic de Greuges, que caldria posar en marxa una Oficina de Drets Lingüístics, que calen més accions –i més incisives- en la defensa de la nostra llengua…Tot això ho sé, però no és en el pessimisme on trobarem el camí per reeixir en aquesta lluita. Moltes coses s’estan fent, i per a mi el vot favorable a la nostra clara i inequívoca proposta és, ni més ni manco, una passa en la bona direcció.

Una passa més en un camí que serà llarg i ple de contrarietats. Però l’hem de caminar si no volem deixar que la nostra llengua mori…i amb ella la nostra nació.

• Actualitat
• Sense comentaris