Avui, 13 d’octubre, fa cent anys de l’afusellament a Montjuic de Francesc Ferrer i Guàrdia. No és una data per oblidar. Per sort molts ensenyants no ho han fet i el dissabte passat vaig poder assistir a una interessant xerrada, en el marc de la Trobada de Moviments de Renovació Pedagògica, del pedagog menorquí Pere Alzina precisament sobre la figura de Ferrer i Guàrdia.
En Pere va ser clar i encertat en la seva exposició, amb les seves paraules ens va dir que no és hora d’enaltir “sants o màrtirs” sinó de portar, dia a dia, a les idees alliberadores de la Escola Moderna: el laïcisme, el cientificisme, l’igualitarisme, el lliure pensament…idees que, adaptades a la realitat d’avui, són ben vigents.
Ferrer i Guàrdia va patir les urpes de la reacció, fou assassinat a Montjuic per fets amb els quals res tenia que veure. El seu únic crim fou bastir un projecte educatiu que s’enfrontava amb les classes benestants i la seva alcavota, l’Església Catòlica.
Han canviat molt les coses però tampoc ens pensem que tant. D’aquí uns dies la mateixa reacció que matà Ferrer i Guàrdia sortirà al carrer intentant mantenir el control sobre les consciències. Tornarem veure la caverna ensotanada bramant contra la llibertat de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Tornarem a veure la hipocresia clerical udolant contra la nova llei de l’avortament. No han canviat tant les coses, al manco “ells” –els qui mataren Ferrer i Guàrdia- són els mateixos. Pot ser qui ha canviat és una certa esquerra que ha fet de la claudicació una constant.
Ferrer i Guàrdia és per a mi un nom gairebé mític. Al meu poble, Alaior, es fundà el 1906 l’anomenada Escola Laica que tot seguint les doctrines racionalistes de Ferrer i Guàrdia va romandre activa fins a la rebel•lió militar de 1936. El meu pare en fou alumne.
He visitat el monument que a Brussel•les commemorà la seva figura i constatà l’ampli moviment de rebuig internacional contra el seu afusellament. Al peu d’aquest monument s’hi pot llegir una inscripció: “L’educació racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigació personal”. Qualsevol mestre progressista subscriuria avui plenament aquestes paraules de Francesc Ferrer i Guàrdia.
- Actualitat
- Sense comentaris