Llegia al diari “El País” un breu article signat per Rebeca Carranco. Es titulava “La dificultad de tirar abajo las casas ilegales”. Venia a compte d’una enorme casal construït al parc natural del Montseny en terrenys no urbanitzables.
El que em va cridar molt l’atenció són les reflexions, incloses a l’article, de la professora de Dret de la Universitat de Girona, Gemma Geis, que textualment exposava: “Si un habitatge és il•legal hi ha que derruir-lo”.
El mateix article explica les moltes traves que existeixen per fer factible la clara i lògica opinió de la Gemma Geis. A l’actualitat no basta una sentència judicial. Per demolir un edifici, el demandant ha de sol•licitar que s’executi la sentència però moltes vegades es pacta per evitar l’enderroc. A sobre l’Administració Local, que n’és la responsable, pot al•legar dues impossibilitats per no tirar per endavant la demolició: la legal i la material. La impossibilitat material empra com excusa motius tècnics, econòmics o de tercers per no ensorrar el que ja està construït. La legal utilitza la justificació de modificacions posteriors de normes urbanístiques que de fet legalitzen allò que s’edificà il•legalment.
La proposta de Geis sobre el tema no pot ser més clara i taxativa: cal una reforma legal que restringeixi l’aplicació d’aquestes impossibilitats. Per una part les modificacions urbanístiques a posteriori han de ser controlades, vigilades i, en tot cas, necessiten de justificació raonada, i per l’altra la impossibilitat material hauria de ser demostrada i de ser certa la instància superior administrativa , les comunitats autònomes, haurien d’executar sense demora la demolició.
Sé que és més complicat que el que us explic, però també ser que mai la impunitat és acceptable. Sigui com sigui, a vegades cal ser molt primari: qui ha construït una casa il•legal ha de demolir-la, si no ho fa de “motu propio”, després d’una sentència judicial, ha d’executar l’enderroc l’administració, embargant els béns de l’infractor per pagar les despeses. Tan senzill com això. Podem embolicar la troca però hi ha massa infractors urbanístics absolutament impunes com per parar-nos en filosofies.
- Un poc de tot
- 2 comentaris
Bona tarda, Eduard
Acabo de veure amb sorpresa com fas referència a les meves propostes i crítiques sobre l’execució de sentències urbanístiques arran de la menció “El País”. T’animo, si t’interessa, el tema que et llegeixis el llibre que podràs veure amb molta tristesa quin és l’estat de la nostra justícia. Gràcies per haver-me fet un forat al teu blog. El meu (molt embrionari) http://www.udg.edu/udgblogs/gemma.geis
Des de Girona,
@geis
Gemma Geis
Bon capvespre, Gemma.
Gràcies pel teu comentari. És evident que quelcom no funciona, a les Illes hi ha un allau de construccions il·legals que allà romanen sense que mai passi res…No dubtis que em faré amb el teu llibre. M’interessa força. Per cert l’entrada del meu bloc on t’esmentava és una de les que més visites ha tengut, pot ser perquè és un problema que preocupa a molta gent. Altra vegada, gràcies.