No fa gaire dies, el nou president del Partit Popular a les Illes Balears, José Ramón Bauzà, llençà la proposta d’un “pacte d’estat” al President Antich. Aquest, com a resposta, li va trametre la seva predisposició al diàleg i la seva positura favorable a arribar a acords.

En principi tot pot assemblar que es mou en un entorn de normalitat. Ara bé, a mi i des de reflexions purament personals, tot plegat em provoca un cert malestar.

És evident que el Sr. Bauzà pretén, sigui com sigui, netejar la imatge de la seva formació política –immergida en una voràgine de casos de corrupció- i que aquesta pretesa voluntat d’estadista té una única i clara motivació partidista.

Per altra part, i assumint que, ni que sigui per cortesia, el President Antich ha de mantenir el diàleg amb totes les formacions de l’espectre polític balear, és clar també que és el president d’un govern de coalició. En conclusió no pot arribar a cap acord amb el Partit Popular com a cap del govern sense el consens amb els seus socis de govern. Fer el contrari seria, a més d’absurd, una absoluta deslleialtat contra els qui li donaren el suport necessari perquè accedís a la Presidència.

Hi ha un pacte signat entre PSOE, Bloc per Mallorca, UM, ExC i PSM-Verds en el qual s’estableixen els objectiu programàtics de l’actual Govern de les Illes Balears. Aquest pacte porta la signatura del President Antich. En el marc d’aquest pacte qualsevol acord és possible, més enllà d’aquest pacte qualsevol decisió unilateral és una vulneració i un trencament de la paraula donada i signada.

En política són massa freqüents les maniobres poc clares. En política, malauradament, l’estratègia partidista fa perdre sovint l’horitzó de les prioritats com a país. Esperem que no ens haguem de veure en cap d’aquestes tessitures. Donar ara llustre a un Partit Popular, que no ha assumit cap responsabilitat política pels múltiples casos de corrupció que infestaran els seus anys de govern, no m’assembla la línia política que en aquests moments cal seguir. Però, com deim a Menorca, “des seu pa en farà sopes”. I la resta de formacions polítiques actuarem, naturalment, en conseqüència. Vàrem bastir entre tots un govern de progrés que pretenia donar un gir copernicà respecte a la nefasta política del Govern Matas. Des del PSM-Verds mantenim aquesta voluntat política. Esperem que ningú, a hores d’ara, hagi abjurat de Copèrnic. Esperem-ho.

• Actualitat
• 2 comentaris

Feia anys que no llegia cap poema d’Esenin. Només recordava allò de “morir en aquesta vida no és nou, però tampoc és nou el viure”, un fragment del seu poema de comiat abans de suïcidar-se. Sabia del seu matrimoni amb la ballarina Isadora Duncan, del seu suport a la revolució bolxevic i també del seu desencís. Poca cosa més.
Gairebé per casualitat, va caure a les meves mans el seu poema “Confessions d’un vividor”, al qual pertany el fragment que avui he decidit incloure al bloc. Em sent identificat amb aquest crit d’amor a la pròpia terra, amor que no es pot destriar dels records de la infantesa.
No sóc, ni fer-hi prop, cap expert en literatura, per tant simplement–sense més paraules- us deix aquí el poema.

“Estim la meva terra.
L’estim amb bogeria!.
Encara que sobre ell hi caigui tota la tristor i la floridura dels salzes.
Gaudeixo amb els musells immunds dels porcs
I amb les estridents notes dels gripaus enmig del silenci nocturn.
Estic malalt dels records d’infància,
Somnio amb la boira i amb la humitat dels capvespres d’abril,
quan el nostre auró es posà a la gatzoneta.
Per escalfar-se els ossos amb la foguera del crepuscle.
Grimpant de branca en branca,
Quants ous no vaig robar dels nius de les cornelles!
Seguirà sent el mateix d’abans, amb la seva copa verda?
Tindrà encara tan dura l’escorça?”

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Mariano Rajoy anuncia un “Codi ètic contra la corrupció”. El president del Partit Popular a les Illes Balears, José Ramón Bauzà, declara que “no tots som iguals” i en una roda de premsa, conjunta amb el popular basc Antonio Basagoiti proclama la “tolerància zero contra la corrupció”..

En principi res en contra. Qualsevol mesura, proposta o simplement intenció de lluita contra aquest càncer, que la passada legislatura infestà les Illes Balears, trobarà el meu acord. Ara bé, per donar per sinceres, fermes i veritables aquestes intencions cal abans que passin la prova del nou. Què vull dir? Molt senzill. Que les paraules se les emporta el vent i el que calen són demostracions, fets, actuacions.

Si el Partit Popular pretén anar més enllà d’un rentat d’imatge, d’una mera operació cosmètica, té molt camí per recórrer. Sense prejutjar la decisió final dels tribunals de justícia, una cosa està clara: a les Illes Balears hi va haver robatoris organitzats de diners públics. Això no ho pot negar ningú. La llauna de cola-cao de la Sra. Ordinas no és una invenció, ni ho són les desviacions a butxaques privades de grans quantitats de l’empresa públic Bitel o del consorci Turisme Jove…i, naturalment, podria seguir perquè la corrupció va ser més la regla que l’excepció durant el govern Matas.

Per tant, en primer lloc si els dirigents populars desitgen donar un mínim de credibilitat a les seves solemnes i sobrevingudes paraules hauríem de començar per demanar perdó a la ciutadania. Això en primer lloc, i després conseqüentment haurien de preparar-se per l’acte de contrició i la depuració de les responsabilitats polítiques que són més que evidents.

No entraré ara si els robatoris es fan ver des de la complicitat, empara, tolerància o ignorància dels consellers del govern Matas. Malgrat tengui la meva opinió –us podeu imaginar quina és- això ho ha d’esbrinar la justícia. Però, sense cap mena de dubte, no poden defugir la responsabilitat política dels fets que succeïren en organismes públics que ells dirigien.

Prou romanços, si el Partit Popular vol fer, de veritat, una aposta per la regeneració política ha d’assumir la responsabilitat de la corrupció que amarà la gestió de l’anterior govern. Si no ha fa així només una conclusió és possible: les declaracions, codis i paraules grandiloqüents són només un pur i simple maquillatge. Maquillatge popular.

• Actualitat
• Sense comentaris