L’altre dia emprava aquesta frase, que correspon al títol d’un llibre de l’enyorada Montserrat Roig, per definir una sensació. La sensació que tinc davant el projecte de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’actitud –i el discurs- que el Partit Popular té al respecte.

Com abastament ja s’ha dit a premsa, són uns pressuposts de contenció de la despesa, un pressuposts que pateixen forts retalls –dolorosos però inevitables- per intentar enfrontar la crisi econòmica que, ara per ara, condiciona qualsevol actuació política.

No defensaré la bondat absoluta d’aquests pressuposts autonòmics. Hi ha molts punts en que hi tinc fortes discrepàncies però allò que no pos en dubte és la voluntat del Govern de les Illes Balears, en el seu conjunt, d’aconseguir el millor per a la nostra societat dins el marc de les migrades possibilitats econòmiques existents.

Allò que, per a mi, és inadmissible és la posició del Partit Popular. El seu discurs aparent és l’exigència d’austeritat però per altra part proposen mesures concretes de més despesa. Només cal repassar les més de tres-centes propostes de resolució que presentaren arran del darrer Debat de Política General. Si haguessin estat íntegrament aprovades el pressuposts autonòmics, com a poc, s’haurien d’haver duplicat.

Som ben conscient que la baixada d’ingressos, via recaptació, fruit del descens de l’activitat econòmica per mor de la crisi és, evidentment, un dels motius d’aquests pressuposts a la baixa que ha confegit el Govern de les Illes Balears. Però no és l’únic motiu.

La presa de pèl que ha suposat, a l’hora de fer comptes reals, el nou sistema de finançament amb una aportació econòmica força minsa (tal i com, en aquest bloc, jo ja havia advertit) i que ara donen a pagar a un error de càlcul (jo que som de lletres no ho vaig calcular malament) és un segon motiu per a les mancances pressupostàries del govern.

Però hi ha un tercer factor, pot ser el més perniciós. L’enorme deute, el mastodòntic deute que deixà com a herència el Govern Matas. El milers de milions d’euros amb que s’endeutà per a fer obres faraòniques, innecessàries, malgirbades i plenes de símptomes de corrupció han provocat dos efectes perversos i que incideixen brutalment sobre les projeccions pressupostàries: per una part l’actual Govern ha de dedicar gran part dels seus ingressos a pagar interessos i amortitzacions i per l’altra veu limitada la seva capacitat actual per endeutar-se per fer front a la crisi.
Avui, ara, paguem llavors la irresponsabilitat, la megalomania, l’opacitat, la manca de rigor del Govern Matas. Van tirar els doblers en època de bonança –endeutant-se fins a límits increïbles- i ara el Govern de Progrés ha de pagar les seves alegries i, a sobre, veu molt limitades les seves capacitats de contreure més deute, un deute que ara sí seria necessari.

És evident, llavors, perquè recorria l’altre dia a Montserrat Roig. El títol del seu llibre defineix perfectament la posició summament hipòcrita del Partit Popular. Podríem fer nostra la frase de la dona que es dedicà a fer net roba per altri quan parlam de la positura política del Partit Popular: “Molta roba i poc sabó…i tan neta que la volen”.

• Actualitat
• 2 comentaris