Aquests dies, des de diversos àmbits del Govern de les Illes Balears, s’ha publicitat una nova iniciativa legislativa. Em referesc a l’anomenada Llei del Sector Públic Instrumental que pretén augmentar els controls sobre la despesa realitzada a les empreses públiques que depenen del govern.
La disbauxa corrupta que va caracteritzar la gestió d’aquestes empreses durant la passada legislatura, amb el Govern Matas, segurament ho fa aconsellable. Res a dir, res en contra.
Però, és clar, tampoc hem de pecar d’ingenus ni hem de voler vendre duros a quatre pessetes: no estem parlant d’una llei contra la corrupció, com a molt es tracta d’una llei que pot evitar algunes formes de corrupció.
Quedi clar que ni jo ni el grup parlamentari del que form part ens oposem a aquesta nova legislació, malgrat no figuri en el llistat de compromisos que constitueixen el pacte de govern. Res a dir, res en contra.
No oblidem, però, que les més grans corrupteles, que els assumptes que més nodreixen la corrupció, tenen que veure més aviat amb un altre àmbit: l’ordenació urbanística. Per això crec que no és una temeritat afirmar que si volem lluitar de valent contra la corrupció cal, sobre tot, ordenar clarament tot allò que fa referència a l’urbanisme a les Illes Balears.
A Menorca tenim la tendència a pensar que aquest és un tema resolt. L’aprovació del Pla Territorial Insular –un pla proteccionista, efectiu i ambiciós- que regula el model urbanístic menorquí és una fita important però que no clou el problema. Cal una passa més enllà, cal una legislació d’àmbit balear que aporti solucions globals i blindi els avanços aconseguits a Menorca, cal una llei que faci inviable l’especulació urbanística generadora de la més gran corrupció.
Curiosament, o no tan curiosament, les Illes Balears són la única comunitat autònoma que no té aprovada una Llei del Sòl. Solucionar aquest mancança ha de ser una prioritat pel Govern de les Illes Balears. De fet l’aprovació de la Llei del Sòl és un compromís que sí està recollit a l’acord polític, signat per PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-Verds i Eivissa pel Canvi, que possibilità la constitució de l’actual govern de progrés.
Estic convençut que la lluita contra la corrupció passa, forçosament, per l’aprovació d’aquesta Llei del Sòl que ja redactada està ara en procés de debat entre les formacions polítiques que donem suport al govern. La Llei del Sòl és, entre molts altres aspectes, una llei que dificulta la corrupció. La Llei del Sector Públic també. Res més a dir, res en contra.
- Actualitat
- 6 comentaris
Crec que podría ser una iniciativa molt vàlida la “LLEI de SECTOR PÚBLIC”, i més encara en aquests moments de gairebé cada dia surten casos i més casos de corruptes dels diners públics o sigui de tots. Això podria fins i tot ser un incentiu per a la politica i els politicos que estän tan poc valorats per la dita corrupció, amb el pensament de la mayoria de ciutadans que pensen que tots els politics són iguals i jo vuí creure que no és així!!!!.
La “LLEI DEL SOL” també me pareç una bona cosa per acaba se corrupció urbanistica i es greus perjuicis que se han produit de ve comprat a una zona legal o ilegal (Tema hortals),ja que tenim moltas injusticias de gent com gent que va comprar a una urbaniçació que esta en es plan general des poble i te més de un 60% construit, encara no se dona permis de construcció, i si haguésin comprat com molts han fet en zonas de hortals que son ilegals si que se a construit i a més se vol legaliça politicament….
Endavant hem totas ses iniciativas que mos facin a tots mes iguals i així conseguir una sociedad que torni a sa ililusió de participa i creure en sa politica!!!.
Sí, efectivament, aquesta és la nostra posició. Dues lleis que atanyen conceptes molt diferents però que tenen molt a veure si volem posar controls i normes que facin, com a mínim, més difícil la corrupció que durant els anys Mata es va esenyorir de les Illes Balears.
Em semblen 2 lleis molt necessàries i jo n’afagiria una tercera en aquest cas no per acabar amb la corrupció directament però si per controlar l’urbanisme salvatge. És la millora del finançament local. La majoria d’ajuntaments i més els petits tenen quasi exclusivament ingressos de l’urbanisme. Via IBI, permisos d’obres i requalificacions, modificacions de NN.SS etc. Amb això vull dir que si els ajuntaments estessin millor finançats no s’hauria de donar tanta importància a la construcció com a font d’ingressos locals i no es farien moltes de les animalades que s’han fet.
Pel tema de les empreses públiques un parell de qüestions que no he vist platejades en lloc.
1) Les auditories. Les empreses públiques estàn sotmeses a auditories sobre els comptes a posteriori (com una empresa privada) què ha passat amb aquestes auditories?? Com és que no han detectat res??? Aquí hi ha moltes responsabilitats.
2) La síndicatura de comptes. Tambè audita les empreses i els seus informes?? No han detectat res?? Ningú els ha mirat?? Aquí tambè hi ha responsabilitats, dels síndics i dels parlamentaris si no s’ho han mirat.
3) La gent contractada a les empreses i la forma d’accedir-hi. és una altra forma de corrupció encuberta donat que molts hi han accedit per tenir nomès un carnet. Això és un dels temes que hauria de regular de forma clara i transparent la nova llei.
ànim!!!
Gràcies pels ànims, AJCR. Malgrat la tramitació no serà senzilla, de cap de les dues lleis, en acò estem.
.
Pel que em dius respecte al finançament local veig que coneixes bé el tema, però és clar per a mi que cal una reforma en profunditat de l’estructura institucional de l’Estat. Com es pot entendre que es mantengui un Ministerio de Cultura quan les competències són de les Comunitats Autònomes?. És només un exemple. Cal una legislació- que només pot ser a nivell estatal- que estableixi un sistema de finançament local estable i suficient…i si per això s’ha d’aprimar la mastodòntica estructura del govern central…idò, endavant.
.
Els suggeriments que apuntes respecte al control de les empreses públiques t’assegur que els tindré molt en compte.
Però pens que no encertam la manera d’afrontar el problema.
Estic d’acord en que la principal font de corrupció és l’urbanisme.
El bessó del problema rau en que unes decisions que pren l’Administració Pública generen grans plusvàlues a propietaris privats.
Idò bé, crec que s’ha de cercar la manera que els beneficis que generen les decisions públiques han de generar també beneficis públics.
Per exemple: qualsevol sol que s’hagués de requalificar hauria de ser, prèvia taxació oficial, adquirida per l’Administració actuant, i una vegada canviada la seva qualificació urbanística es podria retornar al mercat amb una subhasta pública, d’aquesta manera la plusvàlua generada quedaria en mans de l’Ajuntament.
Aquesta manera de procedir, llevaria una expectativa de negoci als especuladors de sempre, i per tant llevaria tensions al mercat del sòl.
Jo no som tècnica, per tant tot això només és un esbós, però pens que és necessari trobar sistemes alternatius a la desastrosa gestió urbanística actual que només serveix per fer negocis als de sempre a part d’incrementar de forma artificial el preu del sòl i fer-lo inaccessible a les persones treballadores.
Una cosa és ben certa, Maria, no sé si tècnicament la solució que proposes és viable, però sens dubtes des del punt de vista de l’ètica i l’interès públic és absolutament raonable. És clar, però, que caldrien un caramull de modificacions legislatives -lleis estatals sobre tot- i ben prest qualcú ho qualificaria d’anticonstitucional per mor que la Constitució consagra la propietat privada, etc, etc.
No som jo tampoc un tècnic en qüestions urbanístiques, ni tan sols és el camp al que he dedicat especialment la meva tasca política, però crec que si fas bé el diagnòstic inicial ( “El bessó del problema rau en que unes decisions que pren l’Administració Pública generen grans plusvàlues a propietaris privats” ) i jo pens que sí, llavors cal atacar el problema de rel i la solució que tu proposes -o una altra- no tan sols és necessària sinó cada dia més urgent.