Comentaris a: UNES PARAULES DE JOAN CARRETERO, PRESIDENT DE REAGRUPAMENT. http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/ Fri, 18 May 2012 23:06:40 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.2 Per: Eduard Riudavets http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-425 Eduard Riudavets Mon, 09 Nov 2009 22:09:42 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-425 Bon vespre, Àlmax. Res a afegir al teu comentari, només dir-te que estic d'acord amb el que ens dius de la primera a la darrere paraula. Tan de bo en fossim capaços !. Una abraçada Bon vespre, Àlmax. Res a afegir al teu comentari, només dir-te que estic d’acord amb el que ens dius de la primera a la darrere paraula. Tan de bo en fossim capaços !.

Una abraçada

]]> Per: Àlmax http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-424 Àlmax Mon, 09 Nov 2009 20:46:15 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-424 Interessant intercanvi d'opinions, Eduard i Amadeu, us he llegit amb interès. També molt interessants sempre les paraules de Carretero. Com bé deis tots, s'haurà de veure com evoluciona i en què es converteix el seu reagrupament. De moment, en el sentit del que parla Eduard a la seva entrada, però també en molts altres, a mi em fa la sensació d'una alenada d'aire fresc a la política catalana. Un missatge positiu, paraules valentes i propostes de regeneració política (molt afins per cert a les propostes que llança el PSM, però possiblement més fresques perquè provenen d'un partit que no és present encara a les institucions ni té responsabilitats de govern). També vaig veure aquesta frescor a la conferència que l'altre dia va pronunciar Carod-Rovira a la pedrera, que sembla que va recuperant un discurs estimulant, però potser massa tard i després de massa temps de grisor de paraula i d'obra. Amb qui anar a unes eleccions? Amb qui no? Per mi la resposta hauria de ser amb tothom amb qui es comparteixin uns objectius i una confiança mútua. No hi hauria d'haver ni sigles proscrites ni aliances pressuposades. L'important és per a què, què volem fer. I això no es pot pensar i acordar els dos mesos abans d'unes eleccions, és una feina de cada dia. Una abraçada Interessant intercanvi d’opinions, Eduard i Amadeu, us he llegit amb interès. També molt interessants sempre les paraules de Carretero. Com bé deis tots, s’haurà de veure com evoluciona i en què es converteix el seu reagrupament. De moment, en el sentit del que parla Eduard a la seva entrada, però també en molts altres, a mi em fa la sensació d’una alenada d’aire fresc a la política catalana. Un missatge positiu, paraules valentes i propostes de regeneració política (molt afins per cert a les propostes que llança el PSM, però possiblement més fresques perquè provenen d’un partit que no és present encara a les institucions ni té responsabilitats de govern). També vaig veure aquesta frescor a la conferència que l’altre dia va pronunciar Carod-Rovira a la pedrera, que sembla que va recuperant un discurs estimulant, però potser massa tard i després de massa temps de grisor de paraula i d’obra.
Amb qui anar a unes eleccions? Amb qui no? Per mi la resposta hauria de ser amb tothom amb qui es comparteixin uns objectius i una confiança mútua. No hi hauria d’haver ni sigles proscrites ni aliances pressuposades. L’important és per a què, què volem fer. I això no es pot pensar i acordar els dos mesos abans d’unes eleccions, és una feina de cada dia.
Una abraçada

]]> Per: Eduard Riudavets http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-420 Eduard Riudavets Mon, 09 Nov 2009 16:39:01 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-420 Certament s'estan posant damunt la taula, a aquest debat, moltes qüestions i força interessants. Na Joana apunta una sèrie d'interrogants que, com a mínim, fan pensar. . La meva intenció a l'escriure l'entrada, ja ho he dit, no anava en aquesta direcció, però no puc per més que constatar que el que ara anomenem "la ferida de les europees" ha generat molta desconfiança. No vull llençar més llenya al foc, però tampoc vull amagar que, després de les experiències conjuntes de Prgressistes de les Illes Balears, Bloc per Mallorca i UNITAT, la posició d'ERC a les darreres europees ha dificultat i molt qualsevol possibilitat d'acord futur. . Na Joana llença aquesta cadena de preguntes: (Segons el que es desprèn del segon comentari, deixa entreveure que, no hi va haver voluntat? Per què no? Va tenir res a veure el fet que ERC es sentia la força principal d’aquesta coalició europea i volia imposar el que considerava oportú per damunt la voluntat? Per aquest fet, tan important per a mi, ja n’és suficient per veure els moviments, i més que la voluntat, jo crec que fa falta CONFIANÇA. I, aquesta no es té del tot. D’altra banda, em sorprèn el fet de tancar aquesta qüestió passada amb un “ es qüestió de voluntat”. Té res a veure ara aquesta voluntat ara d’arribar a acords amb el fet que el panorama de forces a les autonòmiques ara no sigui el mateix que en les Europees?Es per això que en aquest cas basta la voluntat per arribar a un acord i si seria adient un acord? De fet, sembla que ara si seria importantíssim aquest?? En fi, el país es construeix dia a dia, i no fa tant de les europees… i el país???). . Precisament, Joana, d'aquí neix la desconfiança. La voluntat d'ERC de construcció conjunta de país, perquè no es va manifestar el 2009 i sí es demana al PSM pel 2001?.` . No vull aprofundir més en el tema. Queda clar que el PSM haurà de pensar-se molts la seva política d'aliances. En tot cas, el que pretenia amb la meva entrada era molt més planer: les paraules del president de Reagrupament defineixen una nova forma de relació entre partits que, fructifiqui o no, és la que jo consider més raonable, justa i respectuosa. Certament s’estan posant damunt la taula, a aquest debat, moltes qüestions i força interessants. Na Joana apunta una sèrie d’interrogants que, com a mínim, fan pensar.
.
La meva intenció a l’escriure l’entrada, ja ho he dit, no anava en aquesta direcció, però no puc per més que constatar que el que ara anomenem “la ferida de les europees” ha generat molta desconfiança. No vull llençar més llenya al foc, però tampoc vull amagar que, després de les experiències conjuntes de Prgressistes de les Illes Balears, Bloc per Mallorca i UNITAT, la posició d’ERC a les darreres europees ha dificultat i molt qualsevol possibilitat d’acord futur.
.
Na Joana llença aquesta cadena de preguntes:
(Segons el que es desprèn del segon comentari, deixa entreveure que, no hi va haver voluntat? Per què no? Va tenir res a veure el fet que ERC es sentia la força principal d’aquesta coalició europea i volia imposar el que considerava oportú per damunt la voluntat?
Per aquest fet, tan important per a mi, ja n’és suficient per veure els moviments, i més que la voluntat, jo crec que fa falta CONFIANÇA. I, aquesta no es té del tot.
D’altra banda, em sorprèn el fet de tancar aquesta qüestió passada amb un “ es qüestió de voluntat”. Té res a veure ara aquesta voluntat ara d’arribar a acords amb el fet que el panorama de forces a les autonòmiques ara no sigui el mateix que en les Europees?Es per això que en aquest cas basta la voluntat per arribar a un acord i si seria adient un acord? De fet, sembla que ara si seria importantíssim aquest?? En fi, el país es construeix dia a dia, i no fa tant de les europees… i el país???).
.
Precisament, Joana, d’aquí neix la desconfiança. La voluntat d’ERC de construcció conjunta de país, perquè no es va manifestar el 2009 i sí es demana al PSM pel 2001?.`
.
No vull aprofundir més en el tema. Queda clar que el PSM haurà de pensar-se molts la seva política d’aliances. En tot cas, el que pretenia amb la meva entrada era molt més planer: les paraules del president de Reagrupament defineixen una nova forma de relació entre partits que, fructifiqui o no, és la que jo consider més raonable, justa i respectuosa.

]]> Per: Joana http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-419 Joana Mon, 09 Nov 2009 12:38:37 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-419 Bon dia, Segueixo amb molt d’interès les vostres reflexions, però de tot l’exposa’t em venen un parell de Questions al cap. N’Andreu comenta en alguna de les seves entrades: “No pot ser així, ni ha de ser així. No obstant, això no vol dir que tampoc no ens convingui, per responsabilitat, per maduresa, mirar d’arreglar les diferències que ens han separat, i que, tanmateix, només afavoreixen als enemics d’aquest país, que són molts, moltíssim” (...)La ferida de les darreres europees és lletja, i mala de curar, però esper que no sigui incurable. Ara bé, et puc dir -potser abans no t’ho diria tant segur- que per part d’Esquerra, la voluntat hi és tota (i per part meva, personal, més encara), i vull confiar que, pel PSM, també hi és. Que pot ser no serà fàcil? Amb voluntat, tot és possible. Evidentment, les postures sectàries no ajuden. Qualificar de sectaris els teus (futurs) companys, evidentment, tampoc” Llavors em deman i sense voler retornar a aquell debat: Si tan clar és que hi ha molts d’enèmics del país...perquè en les passades eleccions europees no es va posar això per davant de tot? Per què tot i saber això no es va donar l’acord? Segur que els enemics de la construcció del país són externs als que volem construir al país?? Segons el que es desprèn del segon comentari, deixa entreveure que, no hi va haver voluntat? Per què no? Va tenir res a veure el fet que ERC es sentia la força principal d’aquesta coalició europea i volia imposar el que considerava oportú per damunt la voluntat? Per aquest fet, tan important per a mi, ja n’és suficient per veure els moviments, i més que la voluntat, jo crec que fa falta CONFIANÇA. I, aquesta no es té del tot. D’altra banda, em sorprèn el fet de tancar aquesta qüestió passada amb un “ es qüestió de voluntat”. Té res a veure ara aquesta voluntat ara d’arribar a acords amb el fet que el panorama de forces a les autonòmiques ara no sigui el mateix que en les Europees?Es per això que en aquest cas basta la voluntat per arribar a un acord i si seria adient un acord? De fet, sembla que ara si seria importantíssim aquest?? En fi, el país es construeix dia a dia, i no fa tant de les europees... i el país??? En fi, esper que el PSM-EN no caigui en aquest parany i que tan prest com arribin el procés de la confecció de candidatures per a les properes autonòmiques no es senti pressionat per aquesta presumpta, ARA SI, voluntat de construir un país TOTS JUNT. En fi, que si no és aquesta vegada potser serà un altra... no hi ha pressa ni un únic moment ni una única via per construir-lo!!! Però la voluntat sola no basta. N’Eduard ha posat alguns exemples, de manca de voluntat, per dir-ho finament, però n’hi ha molts més. Bon dia,
Segueixo amb molt d’interès les vostres reflexions, però de tot l’exposa’t em venen un parell de Questions al cap.
N’Andreu comenta en alguna de les seves entrades:
“No pot ser així, ni ha de ser així. No obstant, això no vol dir que tampoc no ens convingui, per responsabilitat, per maduresa, mirar d’arreglar les diferències que ens han separat, i que, tanmateix, només afavoreixen als enemics d’aquest país, que són molts, moltíssim”
(…)La ferida de les darreres europees és lletja, i mala de curar, però esper que no sigui incurable. Ara bé, et puc dir -potser abans no t’ho diria tant segur- que per part d’Esquerra, la voluntat hi és tota (i per part meva, personal, més encara), i vull confiar que, pel PSM, també hi és. Que pot ser no serà fàcil? Amb voluntat, tot és possible.
Evidentment, les postures sectàries no ajuden. Qualificar de sectaris els teus (futurs) companys, evidentment, tampoc”
Llavors em deman i sense voler retornar a aquell debat:
Si tan clar és que hi ha molts d’enèmics del país…perquè en les passades eleccions europees no es va posar això per davant de tot? Per què tot i saber això no es va donar l’acord? Segur que els enemics de la construcció del país són externs als que volem construir al país??
Segons el que es desprèn del segon comentari, deixa entreveure que, no hi va haver voluntat? Per què no? Va tenir res a veure el fet que ERC es sentia la força principal d’aquesta coalició europea i volia imposar el que considerava oportú per damunt la voluntat?
Per aquest fet, tan important per a mi, ja n’és suficient per veure els moviments, i més que la voluntat, jo crec que fa falta CONFIANÇA. I, aquesta no es té del tot.
D’altra banda, em sorprèn el fet de tancar aquesta qüestió passada amb un “ es qüestió de voluntat”. Té res a veure ara aquesta voluntat ara d’arribar a acords amb el fet que el panorama de forces a les autonòmiques ara no sigui el mateix que en les Europees?Es per això que en aquest cas basta la voluntat per arribar a un acord i si seria adient un acord? De fet, sembla que ara si seria importantíssim aquest?? En fi, el país es construeix dia a dia, i no fa tant de les europees… i el país???
En fi, esper que el PSM-EN no caigui en aquest parany i que tan prest com arribin el procés de la confecció de candidatures per a les properes autonòmiques no es senti pressionat per aquesta presumpta, ARA SI, voluntat de construir un país TOTS JUNT.
En fi, que si no és aquesta vegada potser serà un altra… no hi ha pressa ni un únic moment ni una única via per construir-lo!!! Però la voluntat sola no basta. N’Eduard ha posat alguns exemples, de manca de voluntat, per dir-ho finament, però n’hi ha molts més.

]]> Per: Eduard Riudavets http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-417 Eduard Riudavets Mon, 09 Nov 2009 07:37:17 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-417 Bon dia, Menorquit. Fas un excel·lent anàlisi de la situació d'ERC, però la veritat és que jo no pretenia, amb la meva entrada, anar tan lluny. No vull comentar els processos interns d'una altra força política, malgrat aquests en puguin afectar, sens dubtes, aquí a les Illes. La meva intenció era més simple: fer-me ressò d'unes paraules, de Carretero, que coincidien amb els meus plantejaments sobre el que hauria de ser la relació entre les forces nacionalistes dels Països Catalans. No m'entusiam amb Carretero, ni poc ni massa, senzillament les seves paraules a Gara em van agradar. Pot ser, com ens dius, són fruit de l'oportunisme. No ho puc negar ni confirmar, només el temps ens ho dirà. Com també ens dirà si Reagrupament és flor d'un dia, com passà amb el Partit per a la Independència de Colom, o té més llarg recorregut. . En tot cas, perdona la repetició, les paraules de Carretero -més enllà d'altres consideracions- les consider ben encertades. . Salut Bon dia, Menorquit.

Fas un excel·lent anàlisi de la situació d’ERC, però la veritat és que jo no pretenia, amb la meva entrada, anar tan lluny. No vull comentar els processos interns d’una altra força política, malgrat aquests en puguin afectar, sens dubtes, aquí a les Illes.
La meva intenció era més simple: fer-me ressò d’unes paraules, de Carretero, que coincidien amb els meus plantejaments sobre el que hauria de ser la relació entre les forces nacionalistes dels Països Catalans. No m’entusiam amb Carretero, ni poc ni massa, senzillament les seves paraules a Gara em van agradar. Pot ser, com ens dius, són fruit de l’oportunisme. No ho puc negar ni confirmar, només el temps ens ho dirà. Com també ens dirà si Reagrupament és flor d’un dia, com passà amb el Partit per a la Independència de Colom, o té més llarg recorregut.
.
En tot cas, perdona la repetició, les paraules de Carretero -més enllà d’altres consideracions- les consider ben encertades.
.
Salut

]]> Per: Menorquit http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-416 Menorquit Mon, 09 Nov 2009 00:23:02 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-416 El camí de Carretero està per fer. Temps. Record amb açò l'embranzida que va tenir Àngel Colom, amb un discurs captivador, i enlluernador també. Va crèixer ERC amb ell, però es va menjar tota l'energia en poc temps, després va quedar sense reserva i fus. Va crear el Partit per a la Independència i va fracasar. . En aquesta època daurada i recent d'ERC, rere Colom, de número 2 hi havia Carod Rovira. El primer volia la implantació d'ERC a les Illes (obrir seccions, delegacions i llistes per a les institucions), el segon, Carod-Rovira, era partidari de què a les Illes i al País Valencià fossin els partits autòctons històrics, d'esquerra, catalanistes... que fessin la funció política i d'avenç de Països Catalans. Carod era més partidari de pactar sistemes federalistes amb PSM, etc, que no implantar ERC a les Illes. És per açò que m'estranya molt que diguis que ell es va negar a unir-se al PSM. Potser eren consignes de partit! . Per a mi, l'exclosió de Carod-Rovira d'ERC és un error . A Puigcercós se li veu un afany desmesurat de poder i protagonisme, la seva imatge no és nítida i, sobretot, no té futur. . Carretero tampoc em convenç. Sobre ERC, Eduard, té molta història al darrera i estic convençut que hi tornarà haver temps millors per a les aliances i projectes comuns sense imposicions a les Illes. No t'entusiasmis massa amb en Carretero. Ara ha de créixer i dirà açò de les illes sabent que PSM i ERC estan distanciats. Oportunisme. Salut. El camí de Carretero està per fer. Temps. Record amb açò l’embranzida que va tenir Àngel Colom, amb un discurs captivador, i enlluernador també. Va crèixer ERC amb ell, però es va menjar tota l’energia en poc temps, després va quedar sense reserva i fus. Va crear el Partit per a la Independència i va fracasar.
.
En aquesta època daurada i recent d’ERC, rere Colom, de número 2 hi havia Carod Rovira. El primer volia la implantació d’ERC a les Illes (obrir seccions, delegacions i llistes per a les institucions), el segon, Carod-Rovira, era partidari de què a les Illes i al País Valencià fossin els partits autòctons històrics, d’esquerra, catalanistes… que fessin la funció política i d’avenç de Països Catalans. Carod era més partidari de pactar sistemes federalistes amb PSM, etc, que no implantar ERC a les Illes. És per açò que m’estranya molt que diguis que ell es va negar a unir-se al PSM. Potser eren consignes de partit!
.
Per a mi, l’exclosió de Carod-Rovira d’ERC és un error . A Puigcercós se li veu un afany desmesurat de poder i protagonisme, la seva imatge no és nítida i, sobretot, no té futur.
.
Carretero tampoc em convenç. Sobre ERC, Eduard, té molta història al darrera i estic convençut que hi tornarà haver temps millors per a les aliances i projectes comuns sense imposicions a les Illes. No t’entusiasmis massa amb en Carretero. Ara ha de créixer i dirà açò de les illes sabent que PSM i ERC estan distanciats. Oportunisme.

Salut.

]]> Per: Eduard Riudavets http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-415 Eduard Riudavets Sun, 08 Nov 2009 20:20:47 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-415 Gràcies, Pere, per les teves paraules d'encoratjament. A vegades la política té aquests tràngols. Esperem que entre tots trobem una solució i que Menorca, i també la resta d'Illes, siguin protagonistes en aquest procés de redreçament nacional. Salutacions cordials Gràcies, Pere, per les teves paraules d’encoratjament. A vegades la política té aquests tràngols. Esperem que entre tots trobem una solució i que Menorca, i també la resta d’Illes, siguin protagonistes en aquest procés de redreçament nacional.

Salutacions cordials

]]> Per: Pere http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-414 Pere Sun, 08 Nov 2009 20:17:00 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-414 Hola Eduard. estic molt de acord hem la entrada en es teu bloc i de ses tevas respostes a n'Amadeu ya que tú com molt bé dius vas viure en primera persona ses negociacions de ses derreras eleccions europees,y te comprenc que estiguis desabut d'REC per sa manera de comportarse en tres vegadas de arriba a un acord i no compli en cap des tres. Esper que si una altre vegada sa dona sa circunstancia de torna a negocia hem es d'ERC seran més leals que en ses pasadas eleccions europees. El PSM te que segui sent indepedent i de Menorca i si arriba a acords hem altres formacions politicas no te perque sorti ferit de ses deslealtats des altres ¡¡¡Anim i endavant!!! Hola Eduard. estic molt de acord hem la entrada en es teu bloc i de ses tevas respostes a n’Amadeu ya que tú com molt bé dius vas viure en primera persona ses negociacions de ses derreras eleccions europees,y te comprenc que estiguis desabut d’REC per sa manera de comportarse en tres vegadas de arriba a un acord i no compli en cap des tres.
Esper que si una altre vegada sa dona sa circunstancia de torna a negocia hem es d’ERC seran més leals que en ses pasadas eleccions europees. El PSM te que segui sent indepedent i de Menorca i si arriba a acords hem altres formacions politicas no te perque sorti ferit de ses deslealtats des altres ¡¡¡Anim i endavant!!!

]]> Per: Eduard Riudavets http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-413 Eduard Riudavets Sun, 08 Nov 2009 19:57:49 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-413 Salut, Amadeu. (També un aclariment: el 2004, el PSM-Mallorca ja no s'entestava a anar amb CiU, esperonat pel PSM-Menorca havia acceptat cercar un acord amb ERC. No ens volgueren. Conseqüència: es va seguir amb CiU. No cal entrar en els perquès de tot plegat, simplement cont els fets tal com jo els vaig viure en primera persona). . (Respecte a l'optimisme. Arriba un moment, seran els anys, en que mires les coses amb un cert distanciament. A mi mai m'ha preocupat ni m'ha llevat la son la presència d'ERC a les Illes, mai. Em preocupa que la divisió minvi la capacitat de fer avançar en la construcció nacional. I, sens dubtes, m'agradaria superar-ho, però sinó és possible què hi farem?. Seguir treballant per allò que creim, cadascú des del lloc que ha escollit, No n'hi ha més.) Una abraçada Salut, Amadeu.

(També un aclariment: el 2004, el PSM-Mallorca ja no s’entestava a anar amb CiU, esperonat pel PSM-Menorca havia acceptat cercar un acord amb ERC. No ens volgueren. Conseqüència: es va seguir amb CiU. No cal entrar en els perquès de tot plegat, simplement cont els fets tal com jo els vaig viure en primera persona).
.
(Respecte a l’optimisme. Arriba un moment, seran els anys, en que mires les coses amb un cert distanciament. A mi mai m’ha preocupat ni m’ha llevat la son la presència d’ERC a les Illes, mai. Em preocupa que la divisió minvi la capacitat de fer avançar en la construcció nacional. I, sens dubtes, m’agradaria superar-ho, però sinó és possible què hi farem?. Seguir treballant per allò que creim, cadascú des del lloc que ha escollit, No n’hi ha més.)

Una abraçada

]]> Per: Amadeu http://www.eduardriudavets.cat/2009/11/08/unes-paraules-de-joan-carretero-president-de-reagrupament/#comment-412 Amadeu Sun, 08 Nov 2009 19:37:51 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1124#comment-412 (un aclariment, que potser no m'he explicat bé: "l'error" de les europees al qual em referesc no és pel PSMe, que al meu parer, va fer allò que s'esperava d'un partit nacionalista d'esquerres en no voler anar amb CiU; l'error era referent al PSM de Mallorca, amb la insistència de la coalició amb Pujol: això sí que és un error!). (I dit això: sigues optimista, o voluntariós, no ho sé. Jo ho som, i dins Esquerra, de cada dia, més també: hi ha voluntat, meva i general. I pensem-hi: la pluralitat sempre és bona, però la divisió, nefasta. Aquest és el "quid" de la qüestió). (Salut!) (un aclariment, que potser no m’he explicat bé: “l’error” de les europees al qual em referesc no és pel PSMe, que al meu parer, va fer allò que s’esperava d’un partit nacionalista d’esquerres en no voler anar amb CiU; l’error era referent al PSM de Mallorca, amb la insistència de la coalició amb Pujol: això sí que és un error!).

(I dit això: sigues optimista, o voluntariós, no ho sé. Jo ho som, i dins Esquerra, de cada dia, més també: hi ha voluntat, meva i general. I pensem-hi: la pluralitat sempre és bona, però la divisió, nefasta. Aquest és el “quid” de la qüestió).

(Salut!)

]]>