Arran de la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, un des aspectes que més han destacat tots els estudiosos del tema és l’important avanç que han experimentat els Consells Insulars respecte al text anterior. Se’ls hi atorga la consideració d’òrgans autonòmics –al mateix nivell que el Parlament de les Illes Balears, el Govern i la Presidència del Govern, es recull un llistat de competències que es els hi són pròpies i se’ls hi reconeix la capacitat reglamentària.
Són, tot això, fites que al seu moment varem celebrar i ens enorgulleix que, en bona part, fossin aportacions del PSM-Entesa Nacionalista.
Però, malauradament, si aquesta és la lletra, és molt distinta la música que l’acompanya.
A hores d’ara romanen encallats els traspassos de les competències que segons l’Estatut són pròpies dels Consells, la capacitat reglamentària que han d’exercir els Consells Insulars és veu sovint vulnerada…i per si tot això no bastés tampoc avança satisfactòriament la obligada revisió del sistema de finançament.
No dubt, no vull dubtar, de la voluntat política final del Govern de les Illes Balears –al qual donam suport- de solucionar el problema i posar fi als constants entrebancs que, un rere l’altre, van sorgint. Si més no crec que ha arribat l’hora d’exigir celeritat, de reclamar resultats. Som ben conscients que el mecanisme per fer efectius els traspassos- mecanisme al que la nostra formació s’oposà- és excessivament complex i de difícil executòria, però això no pot ser excusa per l’acompliment del mandat estatutari.
Com a representant d’un partit nacionalista, menorquinista i que creu fermament en la concepció dels Consells Insulars com a veritables governs de cada illa, us puc assegurar que he fet, faig i faré tot el possible perquè aquesta situació d’estancament no es perllongui gaire més en el temps. Cal que totes els partits polítics, i les pròpies institucions reflexionin al respecte i siguin capaces de portar a terme les directius necessàries perquè, a la fi, lletra i música coincideixin. De no ser així haurem perdut una ocasió única, haurem decebut les nostres pròpies expectatives i no podrem enfrontar el futur amb una arquitectura institucional sòlida, raonable i ajustada a la legalitat fixada a l’Estatut.
D’això, ni jo ni les forces polítiques que represent (PSM-Verds), en volem ser còmplices. En definitiva, cal avançar.
- Actualitat
- 2 comentaris
Hola Eduard,
Compartesc amb tu la preocupació per la tardança en l’inici de transferències.
Pens que una bona part de les discrepancies són de dotació econòmica, ja que al no estar quantificades les competencies a transferir per illes, i si a tot aixó hi afegim que les administracions receptores no tenen quantificat, ni tampoc massa clar, el que els ha de suposar gestionar aquesta competencia, supos que ens troban davant un mercadeig.
També es cert, que tot i que quan es va aprovar l’estatut encara no havia vist la llum el nou sistema de finançament, i tampoc estava aprovat quan es van iniciar les negociacions pel trespàs de competencies, s’ha de tenir en compte a l’hora d’assumir competències, pens que ens hi jugan massa per voler fer coses massa ràpid, i després penedir-nos, pens que tenim massa exemples a n’aquesta comunitat autònoma de males negociacions, com varen ser les competencies d’educació i sanitat, i ja veurem que passa quan es negocií el trapàs de justicia.
Que no decaigui l’anim.
Jonarz
Efectivament, Jonarz, has encertat de ple. Els traspassos de competències s’estant ajornant pel desacord sobre el “cost efectiu” que cada traspàs suposa. Estic d’acord en que assumir una competència mal dotada és un passa cap al desastres i, a sobre, un frau a la ciutadania. També compartes la teva opinió que més val anar poc a poc i amb bones. Així i tot cal, això és que volia transmetre al meu comentari, posar-hi un plus de voluntat política. És el nostre compromís.
Salutacions.