25
nov.
2009
Escrit per Eduard Riudavets
Mariano Rajoy anuncia un “Codi ètic contra la corrupció”. El president del Partit Popular a les Illes Balears, José Ramón Bauzà, declara que “no tots som iguals” i en una roda de premsa, conjunta amb el popular basc Antonio Basagoiti proclama la “tolerància zero contra la corrupció”..
En principi res en contra. Qualsevol mesura, proposta o simplement intenció de lluita contra aquest càncer, que la passada legislatura infestà les Illes Balears, trobarà el meu acord. Ara bé, per donar per sinceres, fermes i veritables aquestes intencions cal abans que passin la prova del nou. Què vull dir? Molt senzill. Que les paraules se les emporta el vent i el que calen són demostracions, fets, actuacions.
Si el Partit Popular pretén anar més enllà d’un rentat d’imatge, d’una mera operació cosmètica, té molt camí per recórrer. Sense prejutjar la decisió final dels tribunals de justícia, una cosa està clara: a les Illes Balears hi va haver robatoris organitzats de diners públics. Això no ho pot negar ningú. La llauna de cola-cao de la Sra. Ordinas no és una invenció, ni ho són les desviacions a butxaques privades de grans quantitats de l’empresa públic Bitel o del consorci Turisme Jove…i, naturalment, podria seguir perquè la corrupció va ser més la regla que l’excepció durant el govern Matas.
Per tant, en primer lloc si els dirigents populars desitgen donar un mínim de credibilitat a les seves solemnes i sobrevingudes paraules hauríem de començar per demanar perdó a la ciutadania. Això en primer lloc, i després conseqüentment haurien de preparar-se per l’acte de contrició i la depuració de les responsabilitats polítiques que són més que evidents.
No entraré ara si els robatoris es fan ver des de la complicitat, empara, tolerància o ignorància dels consellers del govern Matas. Malgrat tengui la meva opinió –us podeu imaginar quina és- això ho ha d’esbrinar la justícia. Però, sense cap mena de dubte, no poden defugir la responsabilitat política dels fets que succeïren en organismes públics que ells dirigien.
Prou romanços, si el Partit Popular vol fer, de veritat, una aposta per la regeneració política ha d’assumir la responsabilitat de la corrupció que amarà la gestió de l’anterior govern. Si no ha fa així només una conclusió és possible: les declaracions, codis i paraules grandiloqüents són només un pur i simple maquillatge. Maquillatge popular.
