Aquests dies, des de diversos àmbits del Govern de les Illes Balears, s’ha publicitat una nova iniciativa legislativa. Em referesc a l’anomenada Llei del Sector Públic Instrumental que pretén augmentar els controls sobre la despesa realitzada a les empreses públiques que depenen del govern.
La disbauxa corrupta que va caracteritzar la gestió d’aquestes empreses durant la passada legislatura, amb el Govern Matas, segurament ho fa aconsellable. Res a dir, res en contra.

Però, és clar, tampoc hem de pecar d’ingenus ni hem de voler vendre duros a quatre pessetes: no estem parlant d’una llei contra la corrupció, com a molt es tracta d’una llei que pot evitar algunes formes de corrupció.

Quedi clar que ni jo ni el grup parlamentari del que form part ens oposem a aquesta nova legislació, malgrat no figuri en el llistat de compromisos que constitueixen el pacte de govern. Res a dir, res en contra.

No oblidem, però, que les més grans corrupteles, que els assumptes que més nodreixen la corrupció, tenen que veure més aviat amb un altre àmbit: l’ordenació urbanística. Per això crec que no és una temeritat afirmar que si volem lluitar de valent contra la corrupció cal, sobre tot, ordenar clarament tot allò que fa referència a l’urbanisme a les Illes Balears.

A Menorca tenim la tendència a pensar que aquest és un tema resolt. L’aprovació del Pla Territorial Insular –un pla proteccionista, efectiu i ambiciós-  que regula el model urbanístic menorquí és una fita important però que no clou el problema. Cal una passa més enllà, cal una legislació d’àmbit balear que aporti solucions globals i blindi els avanços aconseguits a Menorca, cal una llei que faci inviable l’especulació urbanística generadora de la més gran corrupció.

Curiosament, o no tan curiosament, les Illes Balears són la única comunitat autònoma que no té aprovada una Llei del Sòl. Solucionar aquest mancança ha de ser una prioritat pel Govern de les Illes Balears. De fet l’aprovació de la Llei del Sòl és un compromís que sí està recollit a l’acord polític, signat per PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-Verds i Eivissa pel Canvi, que possibilità la constitució de l’actual govern de progrés.

Estic convençut que la lluita contra la corrupció passa, forçosament, per l’aprovació d’aquesta Llei del Sòl que ja redactada està ara en procés de debat entre les formacions polítiques que donem suport al govern. La Llei del Sòl és, entre molts altres aspectes, una  llei que dificulta la corrupció. La Llei del Sector Públic també. Res més a dir, res en contra.

• Actualitat
• 6 comentaris

El passat dimarts, dia 24 d’octubre, el Parlament de les Illes Balears, va aprovar per unanimitat una proposta del grup parlamentari Bloc i PSM-Verds, defensada per jo mateix, que instava al Govern a iniciar immediatament les negociacions amb el Govern de l’Estat a fi i a efecte de fer efectiu el nou Règim Especial per a les Illes Balears, previst a l’Estatut. Paral•lelament es creava, així mateix, una ponència d’estudi al sí del Parlament per anar perfilant el contingut d’aquest règim especial.
Sé que aquesta és una temàtica força tècnica, i segurament molt àrida, però estic convençut que vista la situació actual (crisi econòmica, finançament autonòmic insuficient, deute heretat de proporcions mastodòntiques…) hem de jugar fort aquesta carta. No és ara el moment de dir quines són les característiques que des de la nostra formació política exigirem que tingui el REB. Temps i ocasions tindrem per fer-ho, ara bé de la meva intervenció en la sessió plenària ja es dedueix que no acceptarem cap mena de premi de consolació.

“La disposició sisena del nostre Estatut d’Autonomia, la que estableix el Règim especial, és d’ample abast, fins i tot –al nostre entendre- dóna possibilitats d’interpretacions ambicioses.
Si a això hi afegim que la famosa disposició transitòria novena fixa uns terminis –set anys- per a la consecució del nou REB, és evident que cal posar-se a la feina.
Han passat dos anys i mig de l’entrada en vigor de l’Estatut, i naturalment aconseguir un règim especial veritablement efectiu no serà una qüestió senzilla ni ràpida. Cal, en definitiva, que no ens demorem més en aquesta tasca”.
“I vull fer notar, en aquest sentit, una diferència substancial, i això és molt important, una diferència substancial respecte a la tramitació del nou règim especial.
L’actual REB, el que està en vigor malgrat gairebé no s’hagi aplicat mai –només s’ha fet en alguns pocs punts i de forma tangencial sense haver-se desenvolupat mai en totes les seves possibilitats- l’actual REB neix d’una iniciativa legislativa d’aquesta cambra davant el Congrés dels Diputats. En canvi pel nou Règim Especial tenim l’empara del nou Estatut, és un mandat estatutari, neixerà com a desenvolupament d’una llei orgànica com és el nostre Estatut d’Autonomia.”

“Per això creim que hem d’actuar en una doble direcció, que no hem de tancar cap possibilitat, que hem de fer dues tasques paral•leles.  Així es pretén amb la proposició no de llei que avui debatem, per aquest motiu hi ha dos punts a la proposta. 
Per una part el Govern de les Illes Balears i el Govern de l’Estat han d’iniciar les negociacions, i per l’altra aquesta cambra ha de començar els treballs per a definir el contingut que volem tingui aquest nou règim especial.
Perquè, he de ser clars, de cap de les maneres ho podem fiar tot a una negociació amb Madrid.
I aquí, en aquet punt, llavors s’imposa que facem la pregunta clau: Negociar, què?.
Tots estem d’acord amb la necessitat del règim especial, però quin règim especial?.
L’Estatut és clar en alguns aspectes. El REB ha d’ésser un instrument financer que, amb independència del sistema de finançament, doti els fons necessaris per a la seva aplicació.
Això no és la nostra visió del REB, això és el que diu l’Estatut: un instrument financer.
No una simple llista de compensacions, no un enfilall de mesures parcials que intentin pal•liar alguns dèficits. Un instrument financer.
I també deixem clar que no és, no ha d’ésser tampoc, un mecanisme per complementar un mal sistema de finançament, és un instrument financer amb independència del sistema de finançament que – i torn a citar textualment-: “Reconeixerà el dret específic i diferencial de la insularitat”.

“També, és cert, que la disposició de l’Estatut esmenta alguns camps  que el nou REB haurà de tenir en compte: transports, infraestructures, telecomunicacions,energia, medi ambient, turisme i pesca…però no ho fa de forma excloent. Diu que especialment es tindrà en compte aquestes matèries, però no n’exclou tota la resta.”

“Vet aquí, llavors, tots els motius pels qual deia abans que podem ser ambiciosos, que hauríem de ser ambiciosos:  el nou REB té l’empara estatuària, és definit clarament com un instrument financer i pot incidir en tots i cadascun dels aspectes de la nostra economia”.

Ambició de bastir un país pròsper, ambició de avançar vers un veritable autogovern, ambició…
Desig- però també dubt- que això sigui possible. En tot cas no es perdrà per manca d’esforç per la nostra part. No consola però és el que hi ha…

• Actualitat
• Sense comentaris

L’altre dia emprava aquesta frase, que correspon al títol d’un llibre de l’enyorada Montserrat Roig, per definir una sensació. La sensació que tinc davant el projecte de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’actitud –i el discurs- que el Partit Popular té al respecte.

Com abastament ja s’ha dit a premsa, són uns pressuposts de contenció de la despesa, un pressuposts que pateixen forts retalls –dolorosos però inevitables- per intentar enfrontar la crisi econòmica que, ara per ara, condiciona qualsevol actuació política.

No defensaré la bondat absoluta d’aquests pressuposts autonòmics. Hi ha molts punts en que hi tinc fortes discrepàncies però allò que no pos en dubte és la voluntat del Govern de les Illes Balears, en el seu conjunt, d’aconseguir el millor per a la nostra societat dins el marc de les migrades possibilitats econòmiques existents.

Allò que, per a mi, és inadmissible és la posició del Partit Popular. El seu discurs aparent és l’exigència d’austeritat però per altra part proposen mesures concretes de més despesa. Només cal repassar les més de tres-centes propostes de resolució que presentaren arran del darrer Debat de Política General. Si haguessin estat íntegrament aprovades el pressuposts autonòmics, com a poc, s’haurien d’haver duplicat.

Som ben conscient que la baixada d’ingressos, via recaptació, fruit del descens de l’activitat econòmica per mor de la crisi és, evidentment, un dels motius d’aquests pressuposts a la baixa que ha confegit el Govern de les Illes Balears. Però no és l’únic motiu.

La presa de pèl que ha suposat, a l’hora de fer comptes reals, el nou sistema de finançament amb una aportació econòmica força minsa (tal i com, en aquest bloc, jo ja havia advertit) i que ara donen a pagar a un error de càlcul (jo que som de lletres no ho vaig calcular malament) és un segon motiu per a les mancances pressupostàries del govern.

Però hi ha un tercer factor, pot ser el més perniciós. L’enorme deute, el mastodòntic deute que deixà com a herència el Govern Matas. El milers de milions d’euros amb que s’endeutà per a fer obres faraòniques, innecessàries, malgirbades i plenes de símptomes de corrupció han provocat dos efectes perversos i que incideixen brutalment sobre les projeccions pressupostàries: per una part l’actual Govern ha de dedicar gran part dels seus ingressos a pagar interessos i amortitzacions i per l’altra veu limitada la seva capacitat actual per endeutar-se per fer front a la crisi.
Avui, ara, paguem llavors la irresponsabilitat, la megalomania, l’opacitat, la manca de rigor del Govern Matas. Van tirar els doblers en època de bonança –endeutant-se fins a límits increïbles- i ara el Govern de Progrés ha de pagar les seves alegries i, a sobre, veu molt limitades les seves capacitats de contreure més deute, un deute que ara sí seria necessari.

És evident, llavors, perquè recorria l’altre dia a Montserrat Roig. El títol del seu llibre defineix perfectament la posició summament hipòcrita del Partit Popular. Podríem fer nostra la frase de la dona que es dedicà a fer net roba per altri quan parlam de la positura política del Partit Popular: “Molta roba i poc sabó…i tan neta que la volen”.

• Actualitat
• 2 comentaris