L’excel•lent actriu francesa, Simone Signoret, gran dama de l’esquerra, va titular el seu llibre de memòries “La nostàlgia ja no és el que era” (La nostalgie n’est plus ce quelle était). Avui no puc estar més d’acord amb ella. Supòs que és degut a que l’any s’acaba. Pot ser perquè ja port a sobre mig segle. Sia el que sia, avui sent al moll dels ossos que la nostàlgia ja no és el que era. No us penseu, però, ni per un moment que parl de l’enyor d’una infantesa de betlem i torró, de dinars nadalencs de brou i pollastre rostit. Res d’això. Enyorar el que s’ha tingut és quelcom gairebé obscè. Avui jo enyor allò que mai tindré, allò que la història m’ha robat, l’enyor del que no fou possible.
En aquests dies on l’èxit es mesura en dígits bancaris, on la mesura de les coses ha rebutjat el barem dels sentiments, avui enyor un passat que no és el meu.
Parlaré del meu avi, vell lluitador anarquista, combatent antifeixista, represaliat i empresonat pel franquisme, condemnat a mort i indultat in extremis, ofegat durant la resta de la seva vida pel silenci imposat pels vencedors. Parlaré del meu avi, que ja gran, no es resistia d’abominar de tots aquells que tenien per meta de la seva vida l’assoliment de diners i posició. Això és el que enyor.
Enyor la fermesa del meu avi, el seu orgull de ser un obrer, un sabater de banqueta, el seu menyspreu pels rics (“la propietat és un robatori”), la seva digna acceptació -mai resignació- d’allò que a la vida li havia tocat patir.
Sé que són altres temps. Sé que avui l’orgull proletari del meu avi seria més aviat un anacronisme. Sé que la felicitat no va poder ser mai el seu horitzó. Tot això sé, i més, però estic amarat d’enyor per allò que mai he viscut però que em crida com un clam d’honradesa, de fidelitat a unes idees, de dignitat en la desfeta.
Certament la nostàlgia ja no és el que era. Però estic content de ser capaç de sentir-la, potser em faig vell.

• Un poc de tot
• 3 comentaris

Demà partesc de viatge. Uns dies al Nord d’Itàlia. M’estaré a Milà. Des d’allà sortides als llacs i a ciutats veïnes. Però sobre tot Milà. Milano.
Cercaré pels carrers els rastres dels Visconti, dels Sforza. Petjaré les contrades on esclatà el Risorgimento. Escoltaré Verdi. Passejaré les places on es lluità durant les famoses “cinque giornate”. Visitaré el piazzale Loreto, última estació de l’abominable Mussolini. Aniré fins el barri obrer de Sesto Marelli on encara rau el caliu de tanta i tan gloriosa lluita obrera.
El meu Milà. Gairebé quinze dies de història, música, bon menjar i millor beure. Però el bloc, aquest bloc, romandrà obert i com sempre, gairebé dia sí i dia no, una entrada estarà penjada. Al cap i a la fi un viatge a Milà no ha de llevar-me el plaer de deixar escrit allò que sent i pens. Així que els moltíssims companys que aquí entren, cada vegada més, seran en certa manera amb mí a Itàlia. Això sí, la resposta als comentaris trigarà uns dies.
A tots i a totes us desig que l’any que prest començarà i que jo, segons costum italiana, celebraré menjant llenties, us porti tot de ventures.

• Un poc de tot
• 4 comentaris

Demà mateix farà quinze dies que, a Cura –monestir íntimament relacionat amb la cultura catalana mitjançant la figura de Ramon Llull- més d’un centenar de regidors de diverses formacions polítiques acudiren a la convocatòria del PSM-Entesa Nacionalista i constituiren la plataforma AVANÇAM, plataforma de càrrecs electes municipals de les Illes Balears pel dret a decidir.
De Menorca hi assistiren, en representació de tots els regidors del PSM de Menorca, Joan Carles Villalonga, regidor de Maó, i Magí Muñoz, regidor de Ciutadella.
M’enorgulleix que una passa com aquesta s’hagi donat amb la nostra participació. El camí serà llarg i dur, però som nacionalistes perquè sabem que el nostre poble es mereix qualsevol esforç. No m’allarg més, només vull afegir, pel vostre coneixement, el manifest de la trobada.

MANIFEST CONSTITUTIU DE LA PLATAFORMA DE CÀRRECS ELECTES
MUNICIPALS DE LES ILLES BALEARS PEL DRET A DECIDIR

Les regidores i els regidors sotasignants, càrrecs electes municipals de les Illes
Balears, afirmam que el poble és el dipositari de la sobirania i a ell li correspon el
dret a decidir. És des d’aquesta convicció democràtica que posam de manifest que
els pobles de les Illes Balears tenen dret a decidir sobre el seu present i sobre el
seu futur, sense tuteles ni coaccions.
Els pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com a nacionalitat històrica
integrant de la cultura catalana i europea, són titulars del dret d’autodeterminació.
No debades, el preàmbul de l’Estatut afirma que les Illes Balears són una
comunitat de persones lliures i per a persones lliures.
Així mateix, denunciam l’inacceptable i endèmic dèficit de la nostra balança fiscal
amb l’Estat, conscients que el principi d’autonomia financera és requisit
indispensable per poder exercir efectivament l’autogovern.
Per aquestes motius, i davant la conjuntura històrica i social que vivim, tres
dècades després del restabliment de les llibertats democràtiques, consideram
arribada l’hora d’avançar amb fermesa cap al lliure exercici del dret a decidir.
L’aprofundiment en els valors democràtics que comporta aquest dret i la
corresponsabilitat col·lectiva en la presa de decisions bàsiques per a la convivència
són determinants per afrontar el futur amb garanties per desenvolupar un model
de benestar integrador i pròsper, per millorar les condicions de vida individuals i
col·lectives, i per garantir les senyes d’identitat del país.
És per això que, com a regidores i regidors que hem estat escollits per a
representar els nostres conciutadans a les institucions públiques que els són més
properes, consideram que és el nostre deure afirmar i reivindicar el dret dels
ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears a pronunciar-se lliurement sobre tots
els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.
En conseqüència, constituïm la plataforma de càrrecs electes municipals de les
Illes Balears pel dret a decidir i ens comprometem a treballar per:
1. Articular un ampli moviment de regidores i regidors en favor del dret
democràtic dels pobles de les Illes Balears a decidir lliurement el seu futur;
obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes municipals
dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix
objectiu i afermar les relacions recíproques.
2. Procurar que el Govern de les Illes Balears elabori un projecte de llei que
reguli les consultes populars a les Illes Balears.
3. Reivindicar un finançament just i equilibrat per a totes les administracions
públiques de les Illes Balears que faci que l’exercici de l’autogovern sigui
efectiu.
4. Realitzar i donar suport a activitats que constitueixin un avanç en l’exercici
del dret a decidir.
5. Ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir
dels pobles de les Illes Balears
6. Emplaçar el Parlament, el Govern, els Consells i els ajuntaments de les Illes
Balears per tal que duguin a terme les iniciatives necessàries per reconèixer
institucionalment el dret dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears
a decidir lliurement el seu futur.

• Actualitat
• Sense comentaris