AMB EL VENT EN CONTRA

Tenia uns quinze anys quan vaig començar a militar en una formació política. Feia poc temps que era mort el dictador. Va ser un pas lògic –gairebé automàtic- fruit de la consciència d’esquerra sorgida de les converses amb el meu pare, i també del sentiment de país que em generà la participació en un club de jovent nascut a l’empara de la parròquia del meu poble.
Enguany he complert els cinquanta anys. Fer la resta és ben senzill: trenta-cinc anys.  Trenta-cinc anys dedicat activament a la política. Milers de reunions, milers d’actuacions, milers d’hores en llargues discussions… D’aquests trenta-cinc anys només durant uns pocs he ocupat un càrrec institucional, la resta he treballat com, emprant l’argot habitual, un militant de base. He de dir, clar i llampant, que estic molt orgullós d’haver-me interessat, des de ben jove, per la política. Orgullós.
Ara, quan l’executòria corrupta d’alguns ha fet caure en el descrèdit tot allò que fa referència a l’activitat política, vull deixar ben clar –malgrat sigui amb el vent en contra- que la política és una noble dedicació, un quefer necessari, una molt digna dedicació.
Centenars de persones, milers, hi aporten temps i esforços sense cap mena de compensació que no sigui la satisfacció de procurar que els seus ideals avancin. Polítics corruptes n’hi ha –massa- però de cap de les maneres és acceptable una generalització. Tinc l’honor de pertànyer a un grup polític que no ha viscut mai –i hem governat i governam moltes institucions- un cas de corrupció, però més enllà d’aquesta realitat cal dir que estic convençut que a totes les formacions hi ha persones honestes. Malauradament destriar el gra de la palla no és tan senzill i el sentiment de gran part de la població és ben bé un altre, sobre tot a les Illes Balears on la corrupció de l’època Matas abastà proporcions inimaginables.
Sigui com sigui, reivindic,sense embuts ni cap mena de vergonya, la dignitat de la política,  política que per a mi només té una definició possible: el treball per construir una societat més justa.
Un anàlisi ingenu i simplista?. Pot ser, però per això no manco cert.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Més articles per ordre cronològic