Avui, 8 de desembre, l’Esglèsia Catòlica, celebra la festa de la Puríssima. És a dir la data en que una dona jueva, fa més de dos mil anys, va ser concebuda, al sí de la seva mare, lliure de qualsevol pecat.
No és la meva intenció ni criticar, ni molt manco ridiculitzar, aquest dogma que ha esdevingut article de fe pels creients catòlics. Ni tan sols hi entraré.
Senzillament he escollit precisament aquest dia per parlar d’un altre tema, molt més dolorós i sagnant, que també té a veure amb la concepció. Estic parlant, és clar, de la brutal i barroera campanya que l’Esglèsia Catòlica està portant contra el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. El dret de les dones a portar endavant o a interrompre un embaràs no desitjat.
Accept i respect, no en faltaria d’altre, que una dona, per mor de les seves creences, decideixi portar a terme una gestació que no desitja, accept i respect que així ho aconselli l’Església, accept i respect que faci difusió de les seves idees…
Però allò que fermament rebuig i consider inacceptable i gens respectable és que es pretengui condicionar, forçar, fer xantatge als representants del poble perquè les idees catòliques siguin imposades a tota la ciutadania.
No som catòlic, malgrat encara em tenguin en llista. No som creient, malgrat pugui comprendre els que sí creuen. Però si respect les creences alienes, exigesc el mateix respecte per les meves. Exigesc, així mateix, respecte a les institucions, a la voluntat popular, i a l’aconfessionalitat de l’Estat.
L’Esglèsia Catòlica, farcida de privilegis durant segles i que ara encara viu dels diners que l’Estat li aporta, té dret a manifestar l’opinió que desitgi, allò a que no té dret és a plantejar exigències.
Els ciutadans i ciutadanes no són infants de pit als qui els cal una dida, són persones amb coneixement que han decidit donar suport a determinades opcions polítiques. Si aquestes a l’aplicar els seus programes incomoden alguna confessió religiosa que aquesta s’hi posi fulles. La voluntat popular en democràcia està molt per sobre de la ideologia religiosa.
Si fos per l’Esglèsia Catòlica encara les parelles trencades haurien de viure per la força lligades –si no tenien prou cèntims per comprar la Rota-, els homosexuals estarien amagats a les catacumbes, els infants serien adoctrinats –doctrina catòlica- obligatòriament a les escoles, les dones moririen per un embaràs que posés en perill la seva vida…
L’Església Catòlica vol seguir governant vides i consciències, institucions i alcoves. Les persones lliures, els lliurepensadors que tant perseguiren, hem de dir ben fort que prou coaccions, prou amenaces, prou xantatges…l’Església Catòlica té molt poc de que vantar-se i molt del que avergonyir-se, cal recordar-ho, cal dir-ho, cal explicar-ho. Que les seves paraules no ens atemoreixin…no crec que hi hagi un cel, però estic convençut que si ni n’hi hagués no seria aquesta Església de la intolerància i les fogueres qui n’estendria el passaport. Avui dia de la Puríssima, pensen en les dones que, pot ser no pures, sí són dignes. Molt més que l’Església Catòlica.

• Actualitat
• 2 comentaris