Interessant la paradoxa que ens exposes, i il·lustrativa. Només afegir-hi, també a tall d’anecdota, que això de la inmaculada concepció fa relativament poc que l’Esglèsia ho ha definit com dogma. Concretament des del 8 de desembre de 1854. En termes de religió, fa quatre dies.

Tots sabem que en la llegenda del paradís terrenal hi havia un arbre del Bé i del Mal (també n’hi havia un de la vida i de la Mort però no sé perquè no se’n parla mai), i que en el moment que els nostres “avantpassats” varen decidir menjar de la poma que els permetria distingir el que està bé del que està malament varen quedar tacats pel pecat original, quedaren “maculats”, i de retruc, noltros, els seus descendents també.

Però.. tots, tots quedàrem tacats? Tota la Gàlia va quedar ocupada pels exèrcits romans com en els còmics d’Astèrix? Idò tots no. L’esglèsia catòlica va decidir que la Verge Maria no podia tenir aquest pecat i que per tant havia de ser Maria sens màcula, i això vol dir, fer que Maria no pogués distingir el Bé del Mal… (com un animalet? com un canet? vés quines coses eh?).

Si a tota aquesta “complicada història” hi afegim que la Immaculada Concepció és patrona de l’exèrcit, crec que es poden entendre moltes coses. És curiós que tant l’exèrcit com l’esglèsia catòlica oficial (que no són altra cosa que estructures de mort: uns maten d’una manera i uns altres maten d’una altra, normament per inacció, uns maten amb armes, i els altres per permetre la propagació mortal de la Sida) compartesquin, els dos, el patronatge de la Immaculada Concepció, que avui celebram. Què bé, no? Quines coses… vés tu..!