A vegades, pot ser massa sovint, la feina callada i constant no té el reconeixement que es mereixeria. Estem acostumats als focs d’artifici, als carnestoltes polítics, a l’espectacle dels grans anuncis…
El primer dia d’aquest mes de desembre, el Parlament de les Illes Balears, aprovava l’anomenada Llei de Comerç. Una llei que, si bé tingué ressò a premsa, no ha tengut la repercussió que és mereix. Per començar és una llei que –amb el parer contrari del govern d’Espanya- ha optat un model propi de comerç per a les Illes Balears, una llei que, adaptant la directiva europea, és respectuosa amb el territori i amb els drets dels consumidors a la vegada que protegeix el comerç tradicional que és fonamental per a les nostres ciutats i pobles.
Una llei que conjuga tot allò que el nacionalisme progressista ha defensat sempre: preservació del territori, defensa de les nostres costums i tradicions, respecte als drets individuals. Us assegur que en una llei així, de marcat caràcter tècnic, sumar-hi aquests trets d’indentitat no és tasca senzilla. Fer-ho amb el consens del sector, tirar-ho endavant en contra del parer del poderós ministeri d’economia estatal, seguir sense defalliments, malgrat la pressió de lobbys molts influents…és una tasca titànica.
Una feina dura, difícil que la consellera Xisca Vives, i el seu equip, ha sabut conduir a bon port. Una feina callada i constant que vull deixar reflectida a aquest bloc.
Res més, només afegir les primeres paraules, i les darreres, de la intervenció de la consellera en la defensa parlamentària de la llei:
Avui venim a presentar qualque cosa més que la Llei de comerç, avui venim a presentar un model de comerç per a les nostres illes, un model que neix gairebé del consens unànime i que ens permet adaptar-nos a la Directiva europea relativa als serveis en el mercat interior. Fa temps que treballam per dur endavant aquesta llei, però en tot moment des d’aquesta conselleria hem anunciat que el més important era aconseguir una llei de consens adaptada a les nostra realitat socioeconòmica i al mateix temps respectuosa amb el territori.
Finalment, i com a consellera d’aquest executiu, voldria traslladar una reflexió a aquesta cambra: ens trobam en una situació complexa, econòmicament desfavorable i amb situacions dramàtiques provocades per l’atur; ara tenim dues feines paral•leles: aconseguir sortir d’aquesta situació i establir un nou model per corregir errors del passat. Com diu Àlex Rovira al seu llibre La bona crisi, superar una crisi, la crisi no
és tornar a tenir, sinó aconseguir ser, afrontar cada instant amb esperança i amb sentit de la realitat. Aquesta llei vol incidir sobretot en allò que som; sabem que si som el comerç tendrà futur.
- Actualitat
- 5 comentaris
Certament, Eduard i tu ho saps millor que ningú, al Parlament es “parla” molt, i açò fa, a vegades, que deixem d’escoltar el que es diu. En el cas de la Llei de Comerç, val a dir que el consens ha estat unànime, han estat dos anys de feina, de “tarannà” obert, de reunions, visites, assessories legals i jurídiques, de dures negociacions amb Madrid…en definitiva: una feina silenciosa que el Director General de Comerç, en Pere Trías i la pròpia consellera Vives han liderat. Tenc el gust de treballar a l’equip de na Vives (tot i que no en l’àmbit esmentat) i és d’agrair el reconeixement que fas en un cas concret però extensible a la tasca feta des de la conselleria de Comerç, Indústria i Energia precisament en l’època de crisi pels comerços i empreses de les Illes. Temps difícils en una conselleria estratègica. El mèrit, crec humilment, és més gran. Salut
Salut, Silve.
Ben cert i encertat el
Salut, Silve.
Ben cert i encertat tot el que ens exposes. Feina, molta feina i feina ben feta. El mèrit, sí senyor, és molt gran.
En tot i per a tot, sort i ventura.
…/… està per veure la finalitat i la capacitat d’aquesta nova llei del comerç; aquesta mena de coses quan es posen en funcionament és quan es comença a veure els seus defectes i la dubtosa oportunitat d’haver de legislar, boni bé de principi, hom no té gaire clar que aquesta llei estigui ben acarada amb les directives europees del sector, ja veurem…
És innegable, en tots els casos, que només el funcionament a la pràctica de qualsevoll llei pot fer veure les mancances possibles. Així i tot, et puc assegurar, VVV, que la feina que s’ha fet per elaborar la millor llei que el nostre marc competencial ens permetia ha estat ingent.