No fa gaire dies obria la porta a l’esperança i escrivia al bloc una entrada que titulava “L’esmena aprovada de Pere Sampol”. Comentava que al Senat espanyol s’havia aprovat una esmena a la llei de finançament autonòmic que suposava garantir que les Illes Balears arribessin, al manco, a la mitjana del finançament. Felicitava al senador nacionalista Pere Sampol per la iniciativa i feia vots perquè aquest avanç es mantingués en la tramitació al Congrés de Diputats.
Si més no afegia, em curava en salut, que “hi manca, però, encara molt perquè aquesta modificació del sistema de finançament sigui efectiva. En primer lloc ha de poder passar al Congrés del Diputats, i allí ha de rebre suficients vots favorables, cosa difícil si tenim en compte que no hi tenim cap diputat nacionalista de les Illes Balears i el Govern Zapatero és hostil a les millores financeres per a la nostra terra”.
Els mals auguris s’han confirmat. Al Congrés dels Diputats, PSOE i PP han unit les seves forces i han rebutjat l’esmena que havia introduït Pere Sampol al Senat. La conclusió és òbvia, per molts anys les Illes Balears seguiran patint un greu espoli fiscal, seguiran discriminades, continuaran essent la ventafocs de l’Estat Espanyol.
Un diputat socialista de les Illes Balears ho justificava amb la peregrina argumentació que votar l’esmena hagués suposat “una demostració de desconfiança respecte del govern d’Espanya”. La veritat és que gairebé m’ha deixat sense paraules. Tenir tanta barra pot arribar a ser fins i tot demolidor. Per sort m’he recuperat amb rapidesa i, com mai, veig les coses clares. Mentre els partits estatalistes acaparin tota la representació popular al Congrés de Diputats malament ho tenim els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Només saben obeir les ordres dels seus capitosts de Madrid. El Partit Popular es desdiu d’allò que havia votat al senat i el partit socialista vota en contra de les Illes Balears abans de “mostrar desconfiança” davant el Sr. Zapatero.
Així ens va. Fins que a les Illes Balears no es votin diputats que no siguin simples escolans submisos a les directrius madrilenyes així ens anirà. Pere Sampol va aconseguir obrir una encletxa. Socialistes i populars hi ha abocat tones de ciment i mentida per tancar-la. Així ens va, més besades de Judes, traïts altra vegada pels qui ens haurien de defensar.
- Actualitat
- 10 comentaris
Idò, així vesteix en Magí…
Als diputats i diputades representants (perdó, “que diuen representar”) les Illes a les Corts només els hi podem dir allò de: “vergonya, cavallers, vergonya…”
aixó era “bolla vista”, la gent dels dos partits grans son, primer esclaus del seu partit i, despres, menorquins. Quan es tracta de fer campanya, diuen que faran el millor per a les balears, però, arribats a madrid nomes fan alló que mana el partit i, alçar la mà quan toca, fins i tot encara que al senat votin blanc i al congres negre,(com en aquest cas el PP). Ho trop penós, però era previsible, amb aquesta gent sempre estem igual.
Teniu raó, tots teniu raó. Era bolla vista, fan vergonya -i fins i tot això d’en Magí que és una dita que no conec-, si més no però sempre hi resta una mínima esperança. Si no fos per això defalliríem que és la única cosa que no ens podem permetre.
Tal volta, haurà estat un brindis al sol o un glop del cafè amarg de les simetries.
.
El que crec que passa és que justament açò de “les traïcions” al Congrés, que no és cosa d’ara darrer sinó que ja ve de temps…, s’hauria d’explicar ben clar i ben fort en els mitjans, amb titulars ben visibles i cridaners (“TRAÏDORS!!”) …i així mateix també en les campanyes electorals.
.
Perquè el que passa, Eduard, és que, com be dius, al Congrés no hi ha cap Parlamentari nacionalista de Les Illes; …i així ens va.
.
Com ho hem de fer, Eduard? Pel que es veu votam als traïdors, -no?-
…però els devem votar justament perquè no ho sabem que ho siguin.
.
I de qui és la feina de fer-nos-en assabentar, d’açò?
Tu ho fas al teu bloc, Eduard; però crec que no n’hi ha prou.
Crideu! Ben fort! Que tothom se n’adoni, que ho sàpiga tothom!
No és aquesta, en part, la teva feina, Eduard? Idò enhorabona si la fas. Perquè sembla clar, segons els resultats electorals, que molt ben feta, la feina, no s’ha fet.
Culpable jo, també, ja ho sé.
.
Al bloc de na Maite Salord, més literari aquell -on jo hi faig el ridícul-, moltes vegades “l’ estrella convidada” (M d l M.) després del seu ritual “…bona gent del PSM…” sol acabar en uns versos. No t’ho prenguis malament, Eduard, si jo te n’ hi adjunt aquí uns de, encara que més vulgars, potser oblidats,
.
“No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.”
.
Bon Nadal.
.
Gràcies, Nom Necessari, per les teves paraules.
.
Has expressat ben clar- millor del que ho podria fer jo- el dilema en que vivim. I el poema (és de “Cal que neixin flors a cada instant” de Llach?) així mateix deixa ben clar la gran mancança d’aquest poble nostre, d’aquesta terra nostra, sovint massa conformat, sovint massa apàtic, sovint pres d’enganys.
Sí, és ben cert que pel que es veu no n’hi ha prou amb el que estem fent, les nostres reivindicacions arriben a ben poca gent, la nostra denúncia massa vegades és ben eixorca…però, per a mi, això només vol dir que cal perseverar, que cal cercar més ressò, que la tasca és més necessària que mai. Al cap i a la fi ningú ens ha assegurat que el camí fos fàcil. Ho he dit moltes vegades, ho torn a repetir, la única cosa que no ens podem permetre és defallir, hem de seguir “…encara que l’ossada ens faci mal”.
.
Per cert, seguesc el bloc de na Maite i, malgrat no hi escrigui, he gaudit molt dels teus comentaris (per res fas el ridícul !!!), dels de Matilde de la Mole, dels de Menorquit…i de fet les polémiques que de tant en tant hi sorgeixen són força enriquidores.
.
Bon Nadal, Nom Necessari, et desig felicitat.
Eduard, què t’has llegit l’articlet d’en Quinco López al UH d’avui, quan parla d’aquell tremolor de cames…
uep aquí! hauria d’haver sortit Quico…
Efectivament, VVV, he llegit l’article d’en Quico López. Naturalment compartesc al cent per cent els seus arguments. D’una manera molt menys acurada i profunda he intentat dir el mateix en diverses entrades al bloc. Maluradament aquesta és la història secular del nostre poblè. Ens traeixen aquells que ens haurien de defensar, els nostres “representants” a Madrid obeeixen les ordres dels seus caps sense ni pensar per un moment en els interessos de les nostres illes. De fet, m’agradaria no haver de ser nacionalista, voldria dir que no cal. Però, el nostre país cada volta és més sotmés, espoliat, menyspreat…i per tant, malgrat els silencis, malgrat la indiferència, malgrat els atacs…fins i tot malgrat els migrat resultats, cal seguir, seguir i seguir. La nostra terra s’ho val.