24
des.
2009
Escrit per Eduard Riudavets
Nadal. Dies de bons sentiments. Pels creients més que això. Unes paraules, llavors, d’un creient:
I finalment, com a seguidor de Jesús, que demana estimar també l’enemic, m’esforço en estimar de tot cor, com a enemic, aquest orgullós Estat espanyol (i tots els que li donen suport), invasor d’Euskalherria, de Galiza i dels meus Països Catalans i demanar-li que canviï la seva actitud de domini per la de defensor d’una vera fraternitat entre nacions iguals.
(Lluís Maria Xirinacs. Declaracions en el Jutjat número 8 de Barcelona. 17 de Desembre de 2002).
22
des.
2009
Escrit per Eduard Riudavets
No fa gaire dies obria la porta a l’esperança i escrivia al bloc una entrada que titulava “L’esmena aprovada de Pere Sampol”. Comentava que al Senat espanyol s’havia aprovat una esmena a la llei de finançament autonòmic que suposava garantir que les Illes Balears arribessin, al manco, a la mitjana del finançament. Felicitava al senador nacionalista Pere Sampol per la iniciativa i feia vots perquè aquest avanç es mantingués en la tramitació al Congrés de Diputats.
Si més no afegia, em curava en salut, que “hi manca, però, encara molt perquè aquesta modificació del sistema de finançament sigui efectiva. En primer lloc ha de poder passar al Congrés del Diputats, i allí ha de rebre suficients vots favorables, cosa difícil si tenim en compte que no hi tenim cap diputat nacionalista de les Illes Balears i el Govern Zapatero és hostil a les millores financeres per a la nostra terra”.
Els mals auguris s’han confirmat. Al Congrés dels Diputats, PSOE i PP han unit les seves forces i han rebutjat l’esmena que havia introduït Pere Sampol al Senat. La conclusió és òbvia, per molts anys les Illes Balears seguiran patint un greu espoli fiscal, seguiran discriminades, continuaran essent la ventafocs de l’Estat Espanyol.
Un diputat socialista de les Illes Balears ho justificava amb la peregrina argumentació que votar l’esmena hagués suposat “una demostració de desconfiança respecte del govern d’Espanya”. La veritat és que gairebé m’ha deixat sense paraules. Tenir tanta barra pot arribar a ser fins i tot demolidor. Per sort m’he recuperat amb rapidesa i, com mai, veig les coses clares. Mentre els partits estatalistes acaparin tota la representació popular al Congrés de Diputats malament ho tenim els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Només saben obeir les ordres dels seus capitosts de Madrid. El Partit Popular es desdiu d’allò que havia votat al senat i el partit socialista vota en contra de les Illes Balears abans de “mostrar desconfiança” davant el Sr. Zapatero.
Així ens va. Fins que a les Illes Balears no es votin diputats que no siguin simples escolans submisos a les directrius madrilenyes així ens anirà. Pere Sampol va aconseguir obrir una encletxa. Socialistes i populars hi ha abocat tones de ciment i mentida per tancar-la. Així ens va, més besades de Judes, traïts altra vegada pels qui ens haurien de defensar.
20
des.
2009
Escrit per Eduard Riudavets
Divendres a la nit. Teatre Principal de Maó. Nit de la Cultura. L’Obra Cultural Balear feia entrega dels guardons 31 de desembre. Cal assaborir els bons moments.
Després d’una setmana frenètica on l’activitat parlamentària havia esdevingut gairebé un carrousel d’embolics. Després d’un dijous on vaig veure trontollar l’edifici que tant ens havia costat bastir. Després de tants dies d’observar, amb alarma i consternació, com les il•lusions poden esvair-se amb excessiva facilitat. Després de tot aquest allau de feixos sobre l’esquena, a la fi una nit de plaer i orgull. Una nit màgica.
La Nit de la Cultura fou, una vegada més, un acte de reafirmació dels nostres trets d’identitat, de la nostra catalanitat, de defensa de la nostra llengua i cultura, de compromís amb el nostre poble. Una nit on el plaer de les actuacions musicals es confonia amb l’orgull de sentir paraules assenyades, desacomplexades i sense subterfugis. A sobre es celebrava, per primera vegada, a Menorca.
No tinc temps d’escriure gaire més. És una entrada d’urgència. He de confessar que em cal substituir un altre escrit d’anàlisi política que , sortosament, ja no té sentit.
Divendres a la nit, amb Aminetu Haidar al seu país, i amb el retorn de la normalitat democràtica al Parlament de les Illes Balears, vaig gaudir –vaig poder gaudir- d’una gran vetllada. Sé que les alegries no duren gaire, i menys a aquesta terra nostra que purga ara els pecats d’èpoques passades, però quan arriben cal aprofitar-les. Vaig aprofitar l’alegria que em donà la Nit de la Cultura.
