Va nèixer un set de novembre de 1913. Avui fa cinquanta anys que va morir: 4 de gener de 1960. Albert Camus. La seva mare (Catherine Sintes) era de família menorquina emigrada a Algèria. Albert Camus, premi Nobel de literatura és també un poc nostre. Avui és el cinquantanari de la seva mort.
L’he llegit i l’he admirat. He patit llegint “La pesta” – mai ningú ha escrit res semblant sobre la injustícia infinita que suposa la mort d’un infant- i he viatjat per la desolació de “L’estrany”. He descobert la follia del poder nu d’oripells al seu Calígula, i m’ha fet pensar el seu “L’homme rèvolté”.
He admirat el seu pensament indepent, el seu rebuig a les consignes, la seva lluita constant contra les ideologies que allunyen l’home de la seva condició humana. Llegir avui Camus és veure que hi ha camins oberts on només hi veim barreres, sentir esperança on han sembrat desesper, creure altra vegada que la llibertat és la única fita.
En aquest món desencisat, en aquest avui on tot trontolla, Camus és més actual que mai. La seva independència, la seva valentia, el coratge d’enfrontar-se als gurus del pensament establert i solidificat, a dreta i esquerra, fa de la seva figura i de les seves idees un far enmig d’aquesta societat emboirada.
“La tirania totalitària no es construeix sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre els falls dels demòcrates”
“Em deien que eren necessaris uns quants morts per arribar a un món on no es matés”
“Malgrat les il•lusions racionalistes, i fins i tot marxistes, tota la història del món és la història de la llibertat”
“Si l’home fracassa en conciliar justícia i llibertat, fracassa en tot”
Frases, unes poques entre moltes, que descriuen l’home i el seu pensament. Frases que avui ens il•luminen perquè són tocs d’atenció davant el silenci dels anyells en que ens volen fer viure.
Admir Albert Camús, un menorquí lliure.
- Actualitat
- Sense comentaris