D’aquí a poc dies ja farà un mes que Aminetu Haidar, després de trenta-dos dies de vaga de fam, va poder tornar a casa. La lluita d’aquesta fràgil dona de ferro aconseguia doblegar el poder marroquí que ocupa il•legalment el Sàhara Occidental.
Em vaig felicitar pel desenllaç, però també una cosa m’atemoria, i ho segueix fent. No hem d’oblidar que Aminetu Haidar ha tornat a casa però que la seva casa és dins una presó. Tots els sahrauís viuen a una presó. El Marroc, un regne dictatorial, manté empresonada a tota la població sahrauí. O exiliada als camps algerians de Tinduf.
La tornada d’Aminetu és un alè. Res més. La denuncia i la lluita han de continuar. Hem d’exigir un estat independent pels sahrauís. Hem d’exigir la fi de la sagnant ocupació marroquina. Hem d’exigir que finalitzin les tortures, els empresonaments, les desaparicions dels activistes que només reclamen llibertat pel seu poble.
Vaig senti a l’ambaixador marroquí a Espanya declarant que la tornada d’Aminetu suposava el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara ocupat. Vet a saber què haurà acceptat o promès el Govern espanyol, però una cosa està clara, en tot moment el Sr. Zapatero i els seus ministres han qualificat el Marroc de “país amigo”. Perdoneu, però això a mi em fa fàstic. Oi.
La denúncia i la lluita continuen. Cal exigir que el govern d’Espanya deixi de vendre armes al Marroc que són utilitzades per a la repressió del poble sahrauí. Cal exigir que el govern d’Espanya reconegui l’status diplomàtic dels representats del Front Polisari. Cal exigir que el govern d’Espanya denuncií en tots els fòrums internacionals la constant vulneració dels drets humans que porta a terme el Marroc. Cal exigir que el govern d’Espanya pressioni fins aconseguir un estat sahrauí independent.
Ja ho vaig dir un dia: no som espanyol però, ja que la meva nació no compta de moment amb un estat propi, exigesc que l’estat en que estic immergit mantingui, al menys, un mínim de dignitat. Per ara no l’ha demostrada.
Desig i esper que un dia Aminetu no hagi de viure en una presó vigilada pels ocupants marroquins i tolerada amigablement per l’Estat espanyol.
- Actualitat
- Sense comentaris