En diverses ocasions he comentat, a aquest bloc, que els drets individuals no poden separar-se dels drets col•lectius. A vegades, massa sovint, des de la dreta –i des d’una certa esquerra espanyolista- se’ns vol fer veure que els drets són exclusivament de les persones i que la reivindicació dels drets dels pobles és una mena d’insolidaritat.

Res més lluny de la realitat, una persona només podrà desenvolupar plenament els seus drets cívics en un marc on també són reconeguts els drets del seu poble, i al contrari, no és possible la llibertat individual mentre es nega la llibertat col•lectiva.
Però, molt millor que aquests balbuceigs meus, ho explica el text explicatiu de la “Fundació pels Drets Col•lectius dels Pobles” que agrupa diverses entitats i associacions. Sense més preàmbuls la incloc perquè consider que deixa les coses més que clares:

“Existeix un bon nombre d’institucions públiques i privades que es dediquen a promoure els drets humans com a punt de referència per dignificar les persones, tot obrint camins a una millor comprensió i respecte a la llibertat, a la diferència d’opinions, de creences.. de cada individu. Hores d’ara, podem afirmar que els drets humans individuals han entrat ja molt endins de la consciència de les persones, si bé no sempre es correspon amb la seguretat de poder exercir-los.
Però, mentre aquest progrés ha anat fent camí, s’han notat més les llacunes existents en la formulació dels drets humans. Una de les més rellevants ha estat l’encara poc aprofundiment de la dimensió col•lectiva d’aquests drets. És a dir que qualsevol dret humà individual només pot arribar al seu ple desplegament si és reconegut el dret col•lectiu en el qual aquest dret s’exerceix.
Així, el dret individual a la pròpia llengua en la seva àrea territorial i comunitària, tan sols pot ser efectivament del tot reconegut si el poble que es vertebra al voltant d’aquesta llengua també ho és.
La mútua implicació de les dues dimensions - la individual i la col•lectiva - dels drets humans, malgrat ser evident i malgrat que la seva assumpció jurídica i política evitaria molts dels conflictes actuals entre persones i sobretot entre pobles, no es plasma gaire bé gens en el dret internacional.
És, doncs, dins d’aquesta perspectiva i amb la voluntat de treballar per al ple reconeixement dels drets col•lectius dels pobles que es va crear la FUNDACIÓ PELS DRETS COL•LECTIUS DELS POBLES.

No cal afegir-hi res més. En tot cas colaborar-hi.

• Un poc de tot
• Sense comentaris