Dimarts 12 de gener. Compareixença del ministre de Foment al Congrés dels Diputats. Expectativa sobre a quins aeroports espanyols els correspondria ser inclosos dins el projecte de “cogestió aeroportuària”. Decepció. La incògnita no es desvetlla. El Sr. Blanco es limita a exposar, a grans trets, el futur nou model de gestió per alguns aeroports sense, en cap moment, anomenar-ne cap. I així estam.
……
M’assembla llavors oportú reflectir, a aquest bloc, quina és la meva opinió al respecte, de fet quina és l’opinió del PSM-Entesa Nacionalista al respecte. Anem per parts i deixem ben clar que la mateixa idea de la cogestió ja és per si mateixa un nyap. Una sortida que no resol res i només pretén callar algunes boques. En definitiva una proposta més per sortir del pas- és ja una costum- sense voler enfrontar el problema de fons.
Com a nacionalista defens que els aeroports de les Illes Balears siguin gestionats íntegrament des de la nostra terra. Així ho vaig defensar en la ponència que redactà, al seu moment, el nou Estatut d’Autonomia. Malauradament ni PP ni PSOE em feren costat.
Però és que no cal ser nacionalista per defensar aquesta posició. De fet a tota Europa la gestió aeroportuària fa anys que ha estat descentralitzada, ja no existeix un ens com AENA que gestiona la totalitat dels aeroports. Fins i tot la jacobina França ha efectuat aquesta descentralització i en aquests moments cada aeroport francès es gestionat autònomament. Per tant, per simples raons d’eficàcia és perfectament assumible i defensable un model descentralitzat. Naturalment, des de positures nacionalistes, hi afegim un plus als motius d’eficàcia: el dret que té cada poble a construir el seu futur i a les Illes Balears on som, evidentment, del tot dependents de les portes d’accés que són els aeroports aquesta necessitat esdevé imperiosa.
No sé com acabarà aquest culebrot que fa anys que dura, si més no una cosa ja sabem: l’estat espanyol no pensa renunciar –ni que sigui mitjançant altres fórmules- al control dels aeroports espanyols. Pot ser l’anomenada “cogestió” dibuixi una realitat millor que la centralització pura i dura que patim actualment, però sens dubtes no és la solució. El centralisme espanyol es resisteix a perdre poder ni que sigui per motius de racionalitat. El centralisme espanyol  no pensa, tampoc en aquest camp, a partir de conceptes d’eficàcia demostrats arreu d’Europa. El centralisme espanyol el màxim que es permet es algunes almoines de participació sense perdre el control.
Tot plegat, sincerament, em dóna més motius per reafirmar-me en les meves idees. Dins aquest  Estat poc hi tenim a fer.

• Actualitat
• Sense comentaris