Tal dia com avui moria, fa desset anys, Josep Maria Llompart. No som ningú per fer un anàlisi de la seva obra, només puc lloar-la i explicar-vos quant m’emociona la seva poesia. Un gran poeta.
Però, a més, també l’admir per la seva constant lluita, sense treva ni pausa, a favor de la nostra llengua i cultura, per la recuperació nacional del nostre poble i contra qualsevol mena d’injustícia. Encara el record, cantant emocionat “La Balenguera”, puny en alt, en un dels congressos que el PSM-Entesa Nacionalista celebrà a Palma.
Un gran home, un gran poeta, un gran patriota. Deixem que parli amb les seves paraules.
“Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t’encatifen”.
(El també escriptor, novel•lista i poeta- Miquel López Crespí-ens exposa una excel•lent, emotiva i nostàlgica remembrança de Josep Maria Llompart a un dels seus articles a “Memòria Històrica”)
- Actualitat
- 2 comentaris
Un altre dels Homenots d’aquestes illes. Senzill, directe, sencer, sensat, sincer, diàfan, sensible, conscient, paisà, patriota, veraç…
.
Poeta amb majúscula.
.
CAMÍ DE NIT
.
“Mussol, torrent, lluna plena,
el gotellim de la por;
toquen hores, callen passes,
gira el temps a poc a poc.
Oliveres i desvaris
t’esbullen el caminoi,
el núvol tapa la lluna:
només, en l’ombra, el mussol.
quan arribis a la fita
es badaran alba i flor.”
…..
(…)
“…Quan tu deies “amor”
els brolladors florien disn la tarda.
.
Quan tu deies “amor”
un ocell s’encenia a cada branca”.
.
(Josep Maria Llompart).
.
Què gran!
.
Eduard, em fas rellegir versos entrenyables.
Salutacions
Rellegir versos entranyables…m’agrada això que escrius. Em sona a una tranquil·la nit d’hivern vora una llar de foc. Ara, gràcies a tu, em posaré a rellegir “La capella dels dolors”.