No m’ho podia creure. Ho sentia i no m’ho creia. Però ben prest l’estupefacció ha donat pas a la indignació. Un govern que es diu socialista gosa proposar retardar l’edat de la jubilació !!!.
Intent, malgrat no sempre me’n surti, ser una persona equilibrada, guardar les formes, ésser dur però no llençar paraules excessivament malsonants. Us assegur però que avui, del ventre, em sortiria omplir aquest bloc dels pitjors insults que em passen pel cap.
Un govern que es diu d’esquerra proposa eliminar una conquesta social que ha costat segles de lluita, sang i dolor de molts treballadors. És que no me’n puc avenir. I quan sent les penoses explicacions,que ens volen vendre com a raonaments assenyats, més indignat estic.
“Cal evitar la fallida de la seguretat social”. Idò, no se’ls passà res més pel cap per evitar-ho?. Què tal posar imposts especials a les grans fortunes? Què tal recaptar un cinquanta per cent de les primes i bonificacions dels grans executius? Què tal deixar de gastar tantes milionades en armament? Què tal retallar les assignacions a la casa reial?. Idò, no, que ho paguin els de sempre. Que els treballadors hagin de “durar” més anys i així, pot ser, faran el regal als empresaris de poder abaixar les seves cotitzacions a la seguretat social.
Pot ser em diran que faig demagògia, que no conec els mecanismes de l’economia global, que som simplista…tant se me’n fot. Allò que sé és que volen eliminar una conquesta social…i amb excuses de mal pagador. Quina vergonya, quina vergonya. Si aquesta gent és d’esquerres jo som el papa de Roma. Quina vergonya i quina ràbia !!!. Em durarà, us ho assegur, més enllà dels seixanta-set anys.
- Actualitat
- 2 comentaris
Hola Eduard,
Pens que tens raó, per tots aquells qui fixavem com a final de la nostra vida laboral els 65 anys (com a màxim) ha estat una autèntica bofetada l’anunci quasi bé per sorpresa del govern de l’Estat. Pens que ja fa estona que ho venien anunciant des de diversos sectors d’estudiosos que l’actual sistema era dificilment sostenible, i sobretot després de les moltes frivolitats que des del govern de l’estat s’han anat prenguent, moltes vegades mesures socials que no tenien altre finalitat que fer una demostració de populisme des de l’estat quan la situació no ho requeria, i només es justificava per la proximitat d’una fita electoral, ves sino que es vagi adoptar la mesura de compensar a les families en 400 euros(no dic que no fos necessari) quan des del govern es negava l’existència d’una crisi econòmica; per exemple.
Pens que abans d’allargar la vida laboral de tots els treballadors fins els 67 anys hi ha moltes mesures que s’haguessin pogut aplicar, per exemple prendre mesures perque molts treballadors de grans empreses creades en fons estatals (en doblers de tots) i que son creadores d’una gran quantitat de prejubilats en poc més de 50 anys; el penalitzar la jubilació anticipada, el pujar les cotitzacions socials, o inclus com a solidadirat de treballadors ampliar el temps de comput d’anys per calcular la pensió de jubiliació, … mesures totes elles valides en la mesura en que siguin previament eval·luades en la seva aplicació.
El mes trist de tot es que gràcies a la llei de pressupostos generals de l’estat, en la modificació de les cotitzacions a la seguretat social per tipus d’activitat de les empreses, ha suposat una petita disminució de les cotitzacions a la seguretat social per part de l’empresa.
Bé, en fi, encara me queden més de 25 anys de feina perque segurament d’aqui a que me jubili encara s’ampliara l’edat de cotització… un trist final per la meva vida laboral.
Salut.
Crec que has encertat de ple. Les teves reflexions aclareixien molt d’allò que, mogut la indignació, no havia aconseguit expressar. Efectivament ens queden anys de feina…com també n’hi quedaran als manobres, fusters, sabaters de “manovia”…és que no me’n puc donar raó !!!.