Pens que tens raó, per tots aquells qui fixavem com a final de la nostra vida laboral els 65 anys (com a màxim) ha estat una autèntica bofetada l’anunci quasi bé per sorpresa del govern de l’Estat. Pens que ja fa estona que ho venien anunciant des de diversos sectors d’estudiosos que l’actual sistema era dificilment sostenible, i sobretot després de les moltes frivolitats que des del govern de l’estat s’han anat prenguent, moltes vegades mesures socials que no tenien altre finalitat que fer una demostració de populisme des de l’estat quan la situació no ho requeria, i només es justificava per la proximitat d’una fita electoral, ves sino que es vagi adoptar la mesura de compensar a les families en 400 euros(no dic que no fos necessari) quan des del govern es negava l’existència d’una crisi econòmica; per exemple.
Pens que abans d’allargar la vida laboral de tots els treballadors fins els 67 anys hi ha moltes mesures que s’haguessin pogut aplicar, per exemple prendre mesures perque molts treballadors de grans empreses creades en fons estatals (en doblers de tots) i que son creadores d’una gran quantitat de prejubilats en poc més de 50 anys; el penalitzar la jubilació anticipada, el pujar les cotitzacions socials, o inclus com a solidadirat de treballadors ampliar el temps de comput d’anys per calcular la pensió de jubiliació, … mesures totes elles valides en la mesura en que siguin previament eval·luades en la seva aplicació.
El mes trist de tot es que gràcies a la llei de pressupostos generals de l’estat, en la modificació de les cotitzacions a la seguretat social per tipus d’activitat de les empreses, ha suposat una petita disminució de les cotitzacions a la seguretat social per part de l’empresa.
Bé, en fi, encara me queden més de 25 anys de feina perque segurament d’aqui a que me jubili encara s’ampliara l’edat de cotització… un trist final per la meva vida laboral.

Salut.