Comentaris a: AL SENAT EN CATALÀ http://www.eduardriudavets.cat/2010/01/31/al-senat-en-catala/ Tue, 22 May 2012 04:32:55 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.2 Per: Eduard Riudavets http://www.eduardriudavets.cat/2010/01/31/al-senat-en-catala/#comment-691 Eduard Riudavets Wed, 03 Feb 2010 08:16:59 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1374#comment-691 Crec que bàsicament coincidim, Miquel. Ara bé, si més no els senadors poden fer qualque enrenou -malgrat no s'aconsegueixi res substancia- que faci paleses mancances i reivindicacions. L'exemple de Pere Sampol és clar. Això no jusitifica la buidor constitucional del Senat però si valida la feina de qualque senador. Crec que bàsicament coincidim, Miquel. Ara bé, si més no els senadors poden fer qualque enrenou -malgrat no s’aconsegueixi res substancia- que faci paleses mancances i reivindicacions. L’exemple de Pere Sampol és clar. Això no jusitifica la buidor constitucional del Senat però si valida la feina de qualque senador.

]]> Per: Miquel Preto http://www.eduardriudavets.cat/2010/01/31/al-senat-en-catala/#comment-690 Miquel Preto Tue, 02 Feb 2010 20:35:46 +0000 http://www.eduardriudavets.cat/?p=1374#comment-690 El Senat espanyol només té un problema, que no serveix per a res (amb la constitució a la mà). Està dissenyat per a una representació territorial de l'estat basada en la província, entenent les comunitats autònomes com una realitat hipotètica. Clarament, en el mateix moment de l'entrada en vigor de la constitució espanyola de 1978, aquesta va quedar superada per la realitat de la generalització del procés autonòmic arreu d'Espanya amb les institucions preautonòmiques creades a cop de decret pel govern central preconstitucional. El legislador constituent no va ser prou valent, inteligent o hàbil per adequar la realitat al texte constitucional. I ara, tres dècades després els legisladors resten incapacitats per constitucionalitzar la realitat d'Espanya, de l'estat espanyol i tot el seu entremat institucional, especialment el territorial, i conseqüentment l'adaptació de la realitat plurilingüe en tot aquest entrellat. La demagògia, degeneració de la democràcia com la qualificà Aristòtil, ha impregnant la vida política espanyola sense que, de moment, se l'emporti una ventada d'aire fresc, jove i plenament demòcrata. El Senat espanyol només té un problema, que no serveix per a res (amb la constitució a la mà). Està dissenyat per a una representació territorial de l’estat basada en la província, entenent les comunitats autònomes com una realitat hipotètica. Clarament, en el mateix moment de l’entrada en vigor de la constitució espanyola de 1978, aquesta va quedar superada per la realitat de la generalització del procés autonòmic arreu d’Espanya amb les institucions preautonòmiques creades a cop de decret pel govern central preconstitucional.

El legislador constituent no va ser prou valent, inteligent o hàbil per adequar la realitat al texte constitucional. I ara, tres dècades després els legisladors resten incapacitats per constitucionalitzar la realitat d’Espanya, de l’estat espanyol i tot el seu entremat institucional, especialment el territorial, i conseqüentment l’adaptació de la realitat plurilingüe en tot aquest entrellat.

La demagògia, degeneració de la democràcia com la qualificà Aristòtil, ha impregnant la vida política espanyola sense que, de moment, se l’emporti una ventada d’aire fresc, jove i plenament demòcrata.

]]>