Abans de partit de viatge, tot preparant com és la meva costum algunes novel•les ambientades al lloc d’estança, aquesta vegada Milà o als seus encontorns,vaig topar amb l’extens llibre coordinat per Damià Pons i Pons, “Països Catalans, en plural”. És de fet una sèrie de reflexions sobre el nacionalisme, el seu significat i la seva empremta a les Illes Balears.
Avui, però, només em vull referir a una cita del escriptor i periodista Guillem Frontera que podem trobar a l’assaig inclòs al llibre i titulat “Audàcia i realisme”.
Diu textualment Guillem Frontera: “Cert que en democràcia els pobles tenen els governants que es mereixen, però ni tothom es mereix aquests governants ni els pobles es mereixen tots els governants que tenen, així a l’engròs”.
M’ha fet reflexionar. Vaig veure durant quatre anys com governava el Sr. Matas, i estem patint encara ara la corrupció d’aquella legislatura. Crec que ningú a les Illes es mereixia quelcom així. Ningú pot fer-se mereixedor d’uns governants que fan de la política una eina d’enriquiment personal o partidista. Els jutges diran la paraula final, però ara per ara aquest són els indicis i els símptomes.
Pens en el govern actual, massa sovint immergit en picabaralles absurdes, i pens que els ciutadans tampoc això s’ho mereixen.
Però, després faig una passa més enllà, i sent amb absoluta claredat que és millor, infinitament millor, patir les dificultats d’un pacte basat en l’honestedat de la seva actuació que un govern monolític que empra la seva força per malbaratar els diners de tots.
D’aquí poc més d’un any –si no s’avancen- es convocaran noves eleccions. Els ciutadans i ciutadanes escolliran qui desitgen que els governi. Algunes enquestes donen per guanyador altra volta el Partit Popular. Llavors si la corrupció torna a ensenyorir-se de la nostra terra, per força hauré de concloure que els seus votants sí tenen el govern que es mereixen. És trist però possible. És possible però molt trist.
