He acabat de llegir les 100 mesures que el ministre d’educació ha presentat com a base per a un futur Pacte de l’Educació.  He de confessar que hi he trobat de tot, des de declaracions d’intencions a obvietats, des de propostes que m’assemblen assenyades a simples fórmules retòriques. Era previsible.
Si més no, i deixant pendent un anàlisi més acurat i profund, m’assembla oportú fer unes inicials consideracions.
Som favorable, en principi,  aque s’arribi a un acord per bastir un sistema educatiu que –més enllà de les lluites polítiques-  gaudeixi d’una certa estabilitat. Així ho ha reclamat també el Consell Escolar de Menorca.
Però, al meu parer, perquè això sigui possible és necessari un previ compromís. Cal un susbtancial augment dels recursos pressupostaris dedicats a l’educació. Com a xifra orientativa podem parlar del 6% del Producte Interior Europeu, aquesta inversió ens situaria en la mitjana europea i és allò que reclamen els diversos components de la comunitat educativa. Sense recursos suficients tot resultarà ser, una vegada més, un brindis al sol.
Per altra part, no hem d’oblidar que l’Estat Espanyol només es competent en l’elaboració de la normativa bàsica. El desenvolupament i la concreció correspon a les diverses comunitats autònomes. És important recordar-ho. A Madrid sempre tenen la temptació d’anar més enllà d’allò que els hi pertoca tot intentant fórmules uniformitzadores que vulneren els drets de cada comunitat. Esperem que això no succeeixi.
Un altra dia, parlaré més a fons –com a ensenyant i com a nacionalista- de les mesures concretes que s’han proposat. Avui rest aquí. Entre l’esperança i el temor.

• Actualitat
• Sense comentaris