Tal dia com avui, fa cent dotze anys, naixia Bertold Brecht. No pretenc fer aquí una semblança biogràfica –és prou conegut- ni una anàlisi de la seva obra –no en tinc prou coneixements- simplement vull deixar escrit que els seus poemes estan plens d’interrogants. Preguntes, avui per avui més actuals que mai, que romanen sense resposta.
Bertold Brecht, a la seva època, va qüestionar les sagrades veritats d’un establishment que es volia immutable. Als nostres dies quan gairebé res es qüestiona, quan l’opi s’ha estès com una epidèmia, quan qualsevol opinió que no veneri l’ortodòxia és qualificada d’eixelebrada i extremista, més que mai cal replantejar-nos els interrogants que llençava el poeta alemany.
Vivim tan conformats i cofois dins aquest món de capitalisme encotonat, tan tranquils dins aquesta bimbolla d’inevitabilitat globalitzada, que ja ni tenim ulls per veure, orelles per sentir ni cervell per pensar i dissentir.
Vet aquí llavors un poema, senzill i gran, del gran i senzill Brecht que, simplement, pretenia fer pensar. Esper que avui, quan ens volen ramat i no persones, acompleixi la mateixa funció. Si per un segon sembra un petit dubte ja em donaré per satisfet.

LA CANÇÓ DEL “POT SER” O RONDA DELS AMOS DE LA TERRA
Potser viurem tranquils els anys que ens queden.
Potser es fondran les ombres que ens trasbalsen.
I aquests rumors que corren fa uns quants dies,
Potser no són tan alarmants com semblen.
Potser ens oblidaran de cop i volta
Com també a ells volíem oblidar-los.
Potser seurem encara a fer uns bons àpats.
Potser als nostres llits podrem morir-nos.
Potser no rebrem més insults sinó lloances.
Potser la nit aclarirà les coses.
Potser tindrem ja sempre aquesta lluna plena.
Potser caurà la pluja de baix enlaire.
(Bertold Brecht)

• Un poc de tot
• Sense comentaris