No entraré ara a analitzar les causes de la greu crisi econòmica que estem patint. Se n’ha parlat abastament i sobre el tema hi han escrit persones amb molt més capacitat i coneixements dels que pugui tenir jo. Però, com a ensenyant, hi ha un fet que tinc absolutament interioritzat per molt tòpic que pugui assemblar: de tot se n’aprèn. També d’una crisi econòmica.
El model econòmic que fins ara havia imperat a les Illes Balears es basava, substancialment, en el creixement urbanístic-immobiliari sense control, en la inèrcia sense innovació d’un producte turístic ben considerat però necessitat de modernització, en la importació in crescendo de mà d’obra forana, en el consum de territori…
Els resultats d’aquest model els estem pagant precisament ara. No és la meva intenció cercar culpables de l’enfonsament d’aquest model eixelebrat que, afegit a la crisi econòmico-financera internacional, ha provocat preocupants cotes d’atur. Atur que, no ho oblidem, suposa un drama per a moltes famílies de les nostres illes.
Però, sí, de tot es pot aprendre. A la història podem trobar múltiples exemples que ens demostren que una situació de crisi és susceptible d’aportar noves fórmules per redreçar societats que havien entrat en dinàmiques força perilloses.
És ben cert que, en ocasions, els moments de recessió econòmica han abocat a alguns països a positures autoritàries, però no és manco cert que altres les han aprofitat per avançar socialment en la cura de xacres històriques. Un dels exemples pot ser més coneguts és el, avui per avui, molt esmentat “New Deal” rooselvetià que, malgrat moltes mancances, va introduir als USA les primeres mesures de seguretat social, la necessitat de la inversió pública segons esquemes keynesssians, etc. Exemples semblant els podríem trobar en el desenvolupament de les societats escandinaves.
Però tornem a aterrar a les nostres illes, no sé si – i la frase no és meva- estem al principi del final de la crisi o només albiram el final del principi però sens dubtes encara ens resten anys dolents que passar.
Tan de bo, i per això apostam, fóssim al manco capaços d’extreure’n qualque lliçó i que la crisi econòmica ens servís per bastir un model econòmic diferent al d’èpoques passades. Un nou model que es fonamenti en un sector de la construcció dinàmic però mesurat, en un atractiu turístic diversificat a partir de la modernització i l’oferta de productes innovadors, en el control de la despesa pública que impossibiliti el desgavell i la corrupció, en la dinamització del sector industrial en base a la contínua recerca, en un revifament de l’agricultura i la ramaderia, en la preservació acurada del territori, en un mercar laboral estable i amb sous dignes…etc,
En definitiva i per concloure, cal construir el nostre propi “New Deal” si no volem repetir els pecats del passat que ara tan cruelment ens pertoca pagar. De noltros depèn.
- Actualitat
- 4 comentaris
Hola Eduard,
Totalment d’acord, per superar l’actual situació econòmica (o com ara es diu; de crisi) es necessari trobar aquell equilibri entre els aspectes que han de conformar la nostre dia a dia; equilibri entre paissatge i construcció segons unes necessitats reals. Però moltes vegades sembla que la classe política, qui ha de posar les directrius per aquest equilibri, no sigui capaç de comprendre les realitats; i et posaré un exemple molt clar que tu entendràs; a Ferreries i es Mercadal s’estan fent promocions d’habitatges de protecció oficial noves i fa manco d’un any a un d’aquest municipis se n’havia una promioció i n’havien quedat sense adjudicar; ja me diras quin sentit té que se n’estiguin fent de noves.
Pens que moltes vegades per sortir del pou de la cris s’han de fer sacrificis, tot i que no sempre han de ser els mateixos, s’ha de fer en consens d’una gran majoria d’agents socials però en cap cas un agent social ha de tenir la capaçitat per imposar o vetar una acció que pugui ser en benefici de la societat en general.
Pens que a les illes s’ha de canviar el model ecònomic, o més ben dit s’ha de diversificar, no podem dependre només del turisme, tampoc de la malmesa industria i molt manco de l’agricultura, potser un just equilibri en cadascun d’aquest sectors faria que en la propera crisi no es vegi afectada una part tan important de persones.
He de reconeixer que tenies raó quan des d’aquest bloc feies una clara aposta per potenciar la investigació i les noves tecnologies, ja que no era un producte on el fet de ser illes no condicionava la competitivitat de les illes.
No puc estar més d’acord en tot el que exposes, Jonarz. De fet allò que escrius podria ser la continuació lògica de la meva entrada. El problema és que hi massa inèrcies, excessives rèmores del passat, visions ancorades en anys enrere que fan de la nostàlgia un programa de futur sense adonar-se que això és el pitjor dels errors. Molt encertat, per cert, la definició que fas del consens. Massa sovint s’empra aquest com a excusa per la frenada o el retrocés.
Potser el problema sigui la nostàlgia d’un temps passat que ens cegui, i no ens deixi veure més enllà, però pens que a n’aquest mon tot té el seu equilibri, i el fet de tocar una peça fa que les altres s’hagin moure per poder seguir mantenint l’equilibri, així talvegada el problema es trobar la peça mestra.
En economia, per exemple, no podem fer com es fa a segons quins paisos que es subvenció la producció industrial per a l’exportació, per guanyar quotes de mercat. Tot sector econòmic ha de ser minimament viable … sino ha de canviar la seva orientació… i talvegada podriem començar, encara que a tu no compartesquis aquesta opinió, pel sector primari, especialment a Menorca, ja sigui en la producció o bé millorant i coordinant la distribució del producte.
No, Jonarz, sí compartesc la teva opinió sobre el necessari canvi d’orientació del sector primari de Menorca. A mi, per altra part, m’assembla inevitable. Una altra cosa és que sigui senzil, ni tampoc podem consentir que desapareixi sota la disfressa d’un pretès agroturisme que simplement significa directament la tercerització. El que passa és que no tinc receptes màgiques, al manco jo no, i tot el procés és lent i dolorós. Però en aquest àmbit també caldrà trobar l’equilibri del que ens parles.