Poc després del dia de Sant Antoni, diada nacional del poble de Menorca, escrivia una entrada al bloc on intentava exposar les bases necessàries per a una configuració estable de l’arquitectura institucional de les Illes Balears. La meva anàlisi partia d’una premissa inicial: només des del respecte al paper que el nou Estatut preveu pels Consells Insulars es pot aconseguir una veritable vertebració de la comunitat autònoma.
En aquest sentit esmentava vàries mesures que urgia portar a la pràctica. Una de les que reclamava era l’aprovació d’una nova Llei de Consells Insulars que s’adeqüés precisament al nou status que el mandat estatutari atorga a aquestes institucions.
No és ara el moment de detallar com s’ha de traduir això, temps tindré per exposar els meus arguments, expressar les meves disconformitats o defensar els conceptes que són propis de la meva formació política.
Si més no, i malgrat ésser en aquests moments una opinió personal no dubt que serà compartida pel PSM-Entesa Nacionalista, puc assenyalar per allà on pens haurien d’anar els trets bàsics de la futura legislació: mecanismes per fer inviables les ingerències del govern sobre les competències pròpies dels Consells Insulars, ple desenvolupament de la potestat reglamentària insular, seguretat de finançament estable i adequat, potenciació de la capacitat d’autogovern…
No som un il•lús. Som ben conscient que en aquesta batalla sovint ens quedarem ben sols. En tot cas tampoc serà res nou, des de la seva fundació fa més de trenta anys el PSM ha defensat en solitari aquestes idees i ha encarnat allò que ens agrada definir com a “menorquinisme polític”. Una batalla més, serà dura però una batalla més. Us la contaré.

• Actualitat
• Sense comentaris