( Pel seu interès i per la claredat amb l’exposició dels arguments, crec oportú reproduir a aquest bloc un article del diputat del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds, Antoni Alorda ).
UNA DECISIÓ NECESSÀRIA
La situació provocada amb la detenció d’alts càrrecs investigats per fets de l’actual legislatura exigia una reacció proporcional del Govern. El reguitzell de casos judicials que afecten a UM forgen la percepció que no es tracta de la suma de casos individuals sinó d’una trama, un modus operandi. Aquesta impressió resulta incompatible amb l’objectiu indefugible de recuperar la credibilitat de les institucions, l’estabilitat, i l’autoritat, en l’acció de govern.
La ruptura amb UM aboca a una situació complicada, a un govern en minoria, però el moment social i el terratrèmol polític-judicial, que continua, ens hi obligava. UM incomplia el codi de responsabilitats polítiques, motiu suficient per al Bloc-PSM-Verds per trencar el pacte; l’operació Voltor ha estat el diluvi que fa vessar el tassó, la gerra i el safareig. Potser Antich ha sentit allò de què ningú sap del que és capaç fins que no es troba de cara amb la necessitat; en tot cas, ha encertat. Melià no. Melià s’ha instal•lat en l’ambigüitat i la indecisió, encara ara. Ha tengut poc temps i no era fàcil, però la necessitat no admet el titubeig.
Durant mesos hi ha hagut veus (la dreta política i d’alguns progressistes) que han insistit en què la única manera digna d’actuar era abandonar els governs, no ho compartesc, trob preferible provar el govern en minoria. Dimitir comportava lliurar directament al PP el Consell de Mallorca i Cort, on no es poden avançar eleccions, amb l’absurda paradoxa de què la reacció política davant els casos de corrupció fos dar pas al partit dels casos més sonats. No la veig una decisió tan noble i valenta com alguns la presenten. També deu haver pesat en el President l’abast de la crisi social que no recomana el tragí d’eleccions limitades al Parlament.
El PP té ara més escons que la suma de PSOE i Bloc-PSM-Verds i té al seu abast presentar moció de censura. Aquesta és la seqüència si volen promoure un canvi de govern, entendre’s amb UM i vèncer en el Parlament, no guanyar per incompareixença de l’adversari.
Mentre no es produeixi la censura, l’obligació, la responsabilitat (un concepte menystingut aquest de la responsabilitat), és governar, afrontar la crisi dels cent mil desocupats amb els escassos recursos pressupostaris a l’abast, dar el màxim d’estabilitat, recuperar la confiança democràtica, i promoure (amb consciència de la limitació en escons) polítiques progressistes, nacionals i ecologistes.
- Actualitat
- 6 comentaris
Eduard,
l’article està bé. és cert que després del linxament al que ha estat sotmesa UM la decisió era obligada, inevitable. Però necessària no és el qualificatiu.
Cap on anem ara?
Jo t’ho diré: cap a un escenari polític en què UM serà substituïda per UPyD com a partit frontissa al Parlament!
Podeu dormir amb la consciència tranquil·la contribuint cada dia a posar benzina al tren que marxa a tota màquina en aquesta direcció??
Sí, el tren ens duu pel camí i no tenim alternativa a la criminalització d’UM i tot plegat. Però no us fa por el punt d’arribada? Almenys pensau-hi!!!
Podria acceptar que es canviés el qualificatiu. Pot ser sí seria més precís el parlar de “decisió inevitable”. Vull però que quedi ben clar que, pel que a mi respecta, no tinc cap animadversió contra UM. Però la situació, entenc, que era insostenible. La nostra militància no ho hagués entès si romaniem al govern sense prendre decisions. No tot és estratègia, també hi ha un component ideológic que no es pot oblidar.
No compartesc que s’hagi criminalitzat UM, ni crec que s’hagi de fer. Una altra cosa és que estic convençut que els hi cal un procés intern de forta renovació, però això ja no és assumpte meu. Crec, a més, que UM superarà el sotrac, i no pens que en cap moment UPyD pugui fer de frontissa…si entra al Parlament serà a la dreta del PP i a costa del PP.
T’assegur, per altra part, que hi pensam. Jo hi pens.
Home, quan surt un baró del PSOE dient que és una “associació de malfactors”, no s’està criminalitzant tot el partit? Si el volen il·legalitzar i tot!!
És clar que UPyD la veiem tots a la dreta del PP, però els vots que agafa no son només del PP. Si entren al Parlament poden esdevenir els vots d’or que decideixin el Govern. Ja m’ho pens que el PSM es quedarà a l’oposició abans que pactar amb UPyD, però farà el PSOE el mateix?
Aquestes paraules del Leguina són inacceptables. El mateix PSOE li hauria de recriminar que digués aquestes barbaritats.
Repecte al PSOE-UpyD, no el veig…però tampoc posaria la mà al foc. En tot cas un pacte així…tindria molts problemes que fos acceptat per la direcció madrilenya i suposaria un trencament a altres institucions de les Illes…ho veig molt difícil.
A veure si ens entenem. No es tracta de fer càbales sobre quins pactes serien o no possibles. El que ens hauria de preocupar a la gent que estima aquest país és que la posició d’UM com a partit que decanta la majoria cap a un costat o l’altre l’ocupi una força ultraespanyolista.
Amb tots els seus defectes, no vull canviar UM per UPyD… NI DE CONYA!!
I a mi em perdonaràs, però crec que anam per aquest camí.
Perquè si algun partit tradicional (PSOE, PSM, EU) pensa que guanya vots d’aquest ambient s’equivoca molt.
Crec que no dissentim tant com pot assemblar. Per a mi un partit nacionalista de centre-dreta crec que és necessari. Una altra cosa són les circumstàncies concretes en aquest moment.