La setmana passada, amb l’entrada “El català sense fronteres”, els comentaris penjats a aquest bloc arribaren a la xifra dels dos-cents cinquanta. Sé que és un tòpic el fixar-se en un nombre concret, o en una data, per celebrar qualque cosa. Ves a saber quina mena d’atavisme mil•lenarista ens porta a aquestes actituds. Sigui com sigui, efectivament ja hem arribat als dos-cents cinquanta comentaris. Tenint en compte que el bloc es va obrir el primer d’octubre del 2008 no estan malament els comptes.
He intentat mantenir una certa periodicitat, un cert ritme. Així, dia sí i dia no, he intentat que un nou comentari sortís al bloc. La temàtica és diversa. Qüestions polítiques d’actualitat, reflexions personals, referència d’efemèrides, poemes, recomanació de llibres, etc.
La veritat és que els lectors han anat, i van, creixent dia a dia.  Molta més gent de la que em pensava és pren diàriament la molèstia de connectar amb aquestes pàgines virtuals, i malgrat suposi un cert esforç mantenir la continuïtat i el ritme, us assegur que compensa quan observes que sovint més d’un centenar de persones han decidit visitar-te.
Abans he dit que la temàtica és diversa, però sens dubtes hi ha una constant: la defensa de la cultura i llengua catalana. Si l’entrada dos-cents cinquanta parlava del català arreu del món, la primera, “La llengua catalana i el Partit Popular”, criticava, sense embuts, la positura d’aquesta formació política respecte a la nostra llengua.
Bé, ja n’hi ha prou de cofoisme, simplement em venia de gust compartir amb tots voltros aquesta fita.
Salutacions més que cordials.

• Actualitat
• 1 comentari