He encapçalat aquest comentari amb un fragment de “La Balenguera”, actual Himne de Mallorca, perquè precisament el que pretenc fer és això, mirar enrera per, ni que sigui per un moment, recordar la història i les pròpies arrels.
Em referesc a una història molt concreta, la de la formació política en que fa més de trenta anys que milit, el PSM-Entesa Nacionalista.
I a què ve aquest atac de nostàlgia, us podeu demanar. Molt senzill, per casualitat ha caigut altre vegada en les meves mans el fulletó original que s’edità per donar a conèixer la “Declaració de Principis del Partit Socialista de Menorca”. Us assegur que, després de tants anys, és una lectura interessant. Ja he escrit sobre aquest mateix tema, però em segueix sobtant la plena vigència de la majoria de qüestions que hi podem trobar.
Més enllà del llenguatge propi de l’època i que avui en dia grinyola un poc, no pos en dubte ni per un moment la versemblança de l’afirmació que Menorca “roman sotmesa a un sistema econòmic capitalista i un procediment polític administratiu de signe quasi colonial. Aquestes premisses d’insularitat, sistema econòmic i manca d’autodeterminació posen en gran perill la fràgil estructura física i humana de Menorca”.
Podem perfectament traduir el llenguatge de la transició a un altre més actual i llavors ens trobaríem amb els conceptes, ben d’avui en dia, que el PSM no es cansa de repetir: Cal bastir un nou model econòmic respectuós amb el territori, cal més autogovern per a Menorca, cal preservar la identitat cultural de l’illa…
Hem avançat molt, és vera, des de que es publicà aquest manifest fundacional del PSM. Els Consells Insulars són una realitat, la nostra llengua i cultura s’ha revifat, s’han aprovat mesures de protecció del territori, s’han donat passes per avançar cap a un model econòmic més sostenible. És cert i així ho dic clar i català. Si més no, al llegir aquests principis del PSM que llavors neixia, no puc evitar veure quan feble és encara tot el que s’ha aconseguit i quan necessari és encara el treball per assolir un veritable autogovern per a Menorca, quan precària és encara la normalització de la nostre llengua, quants perills sobrevolen encara el nostre entorn natural, quan depenent i dèbil és la nostra estructura econòmica.
Girar l’ullada cap enrera…ajuda a la reflexió. Que la reflexió porti al compromís.
- Actualitat
- Sense comentaris