Fa uns quants dies parlava al bloc del Pacte per l’Educació. Era una reflexió personal que titulava “Entre el temor i l’esperança”.

Avui, crec interessant incloure aquí els principals punts de l’escrit que la Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica (MRP’s), entre d’altres associacions, ha adreçat al ministre d’educació. Faig meves totes i cadascuna de les paraules d’aquesta carta, i vull recordar que només és possible un pacte educatiu si compte amb el suport i la participació dels ensenyants. Un pacte fet a l’esquena dels docents, que són els que veritablement coneixen el sistema educatiu, està condemnat al fracàs.

No hi tinc res més a afegir. Esperem que els interessos partidistes no ofeguin una vegada més l’esforç quotidià dels treballadors de l’ensenyament.

NO RENUNCIAM a un Sistema Públic d’Educació, de titularitat i gestió pública, com a eix vertebrador i fonamental del Sistema Educatiu.

NO RENUNCIAM a una Escola Pública Laica que respecti la llibertat de pensament, de consciència i religió, i, per tant, les opcions ideològiques, polítiques i morals de l’alumnat, de les seves famílies, del professorat i de tots els treballadors i treballadores dels centres. Això suposa que els símbols i l’adoctrinament religiós o de qualsevol altra naturalesa surtin dels centres d’ensenyament finançats amb fons públics, així com la progressiva eliminació de l’ensenyament confessional.

NO RENUNCIAM a una Escola Pública de Qualitat que reconegui i respecti la diversitat com un fet enriquidor, i , des d’aquesta situació de partida naturalment heterogènia, treballi científicament per l’èxit educatiu de tots i cadascun dels seus membres. Una Escola de Qualitat dóna una resposta educativa ajustada a les necessitats que es presenten, en funció de les característiques de l’alumnat i la seva relació amb el medi en que aprèn i es desenvolupa.

NO RENUNCIAM a una Escola Pública Inclusiva, una escola per a tots, una escola en la que l’alumnat assoleixi les finalitats comuns de l’educació i en la que no s’exclogui o es relegui a ningú per raons socioeconòmiqes, de ètnia, de sexe, de religió, de cultura o edat. Això implica eliminar el finançament total dels centres que discriminen per raons de gènere o de qualsevol altra circumstància de les que contempla l’article 14 de la Constitució.

NO RENUNCIAM  a una Escola Pública Igualitària en la que tots es reconeguin mútuament com iguals en dignitat, drets i deures, i, especialment, en el dret a una educació de qualitat i a l’èxit educatiu personal en totes les etapes del sistema educatiu, des dels 0 anys fins a la Universitat.

NO RENUNCIAM a una Escola Pública Gratuïta que compti amb tots els mitjans necessaris per fer efectiu el dret dels ciutadans a una educació que els proporcioni els aprenentatges fonamentals i necessaris per seguir aprenent al llarg de tota la vida.

NO RENUNCIAM a una Escola Pública Democràtica que es proposi finalitats i objectius que són compartits i acordats per tots els sectors de la comunitat educativa, que fomenta i aplica pràctiques i procediments democràtics, que utilitza el diàleg i la negociació per resoldre els problemes o conflictes que puguin sorgir.

En definitiva NO RENUNCIAM a que els poders públics eixamplin i enforteixin l’educació pública mitjançant la cessió de sòl públic només per a l’escola pública i amb un compromís de suficient finançament, fins a arribar al 7% del PIB de despesa pública adreçada a educació, per fer realitat la millora del sistema educatiu i el dret universal a una educació de qualitat en condicions d’igualtat.

A aquest manifest, que compartesc al cent per cent,  que està redactat i signat per associacions i confederacions d’àmbit estatal, hi vull aportar un parell de punts que personalment consider cabdals i són compartits, estic segur, per la majoria d’ensenyants de les Illes Balears.

NO RENUNCII a una Escola Pública en Llengua Catalana que, arrelada a la societat, sigui instrument conscient per a la normalització i difusió de la nostra llengua i cultura.

NO RENUNCII a una Escola Pública que segueixi els paràmetres fixats per les institucions de les Illes Balears en ple exercici de la seva capacitat d’autogovern.

Com a conclusió només una frase: la renuncia és la primera passa vers la rendició. I això mai. NO RENUNCIEM.

• Actualitat
• Sense comentaris