He llegit, avui mateix i per casualitat, unes declaracions que el passat 12 de gener va realitzar el President del Congrés dels Diputats, Sr. José Bono. Textualment va afirmar:
“No sóc proper, de cap manera, al nacionalisme. Això de ser només solidaris amb els que tenen la teva mateixa partida de naixement o el mateix color de pell és una mica sospitós”.
La veritat és que en altres moments unes afirmació d’aquestes característiques m’haguessin indignat. Ara per ara, només em produeixen una certa llàtima. Que una persona que ocupa un dels més importants càrrecs de l’Estat demostri tanta ignorància, sigui capaç de tanta mala fe i finalment gosi recórrer a fórmules tan demagògiques i falsàries no és mereix més.
Pot ser hauríem de recordar-li al Sr. Bono que el nacionalisme progressista s’ha manifestat sempre a favor dels valors solidaris. Que quan demanem un tracte fiscal just sempre servem el que correspon a la solidaritat, que quan, per exemple, el PSM-Entesa Nacionalista proposà en el debat estatutari un sistema de concert econòmic establia paral•lelament una “quota de solidaritat”. Cal també fer-li avinent al Sr. Bono que la defensa dels propis drets mai és una manca de solidaritat i que de cap manera exclou la defensa dels drets d’altres pobles..
Finalment la referència insultant que fa el Sr. Bono a “la partida de naixement” o “al color de la pell”, en un poc dissimulat intent d’identificar nacionalisme amb racisme o xenofòbia, només mereix un absolut menyspreu. Mai, mai, el nacionalisme progressista ha derivat cap a aquesta plantejaments execrables.
Tal volta el Sr. Bono s’ho hauria de fer mirar. És precisament el nacionalisme espanyol, mai declarat però ben present, del que ell n’és un clar exponent el que ha marginat a la ciutadania de les nacions immergides per la força dins l’Estat Espanyol. És el nacionalisme espanyol el que posa traves a la nostra llengua i cultura, el que en ofega econòmicament, el que ens vol mantenir com a ciutadans de segona.
Finalment, Sr. Bono, una reflexió personal. Em sent, com a nacionalista de les Illes Balears, molt més proper al poble sahrauí que a persones com vostè que recolza un govern que ven ingents quantitat d’armes al Marroc. Em sent molt més proper als ciutadans kosovars musulmans, la independència dels quals es neguen a reconèixer, que a figures com vostè que sembla que encara estan instal•lades en les essències de d’aquella “Espanya imperial”…i Sr. Bono, per estimar i lluitar pels drets del propi poble no es demana partida de naixement ni es mira el color de la pell. Només cal amor a la terra i honestedat. Les seves paraules em fan dubtar que vostè acompleixi aquest darrer requisit.
