Eduard Riudavets

Diputat del Grup Parlamentari Bloc PSM-Verds de Menorca i membre de la Mesa del Parlament de les Illes Balears.

PP: LES DUES CREUS D’UNA MATEIXA MONEDA.

Avui mateix es celebra el Congrés del Partit Popular a les Illes Balears. No en sé els resultats, ni entraré a analitzar aquest procés. No em ve de gust ni tampoc serviria de res. No hi ha tanta diferència entre els dos candidats si fem una llegida als respectius programes penjats a la xarxa.

A tall d’exemple, fixem-nos en una temàtica per a mi fonamental, i que dibuixa un panorama ben desolador si qualsevol dels dos candidats populars, les dues creus d’una mateixa moneda, arriba qualque dia a la presidència  del Govern de les Illes Balears. Em referesc, és clar, a la política que anuncien respecte al tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

Al seu programa, el Sr. Carlos Delgado assenyala:

“Permitiremos a los padres la elección de la lengua en la que van a ser educados sus hijos en todas las etapas educativas y en todos los cursos, sin perjuicio del aprendizaje de la otra lengua cooficial y de la posibilidad de un estudio bilingüe. Asimismo potenciaremos el aprendizaje del inglés.”

“Promoveremos la edición de libros de texto en las modalidades lingüísticas propias de las Baleares”.

Per altra banda el Sr. Bauzà no es queda enrera  i proposa:

Libertad de elección de los padres de la lengua vehicular de la educación de sus hijos, garantizando que al final de su formación hablarán y escribirán correctamente las dos lenguas oficiales y una tercera, el inglés”
“Edición de los libros de texto en las modalidades insulares: mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense”
“Derogación del Decreto de Mínimos”

Com podeu veure les propostes d’ambdós són pastades. No sé si es diferencien en altres aspectes, pot ser sí, però pel que fa l’ensenyament de la llengua catalana la coincidència és absoluta.
Això ens imposa un deure ètic a tots els que defensem la nostra llengua. Cal fer el possible, tot el possible, perquè el Partit Popular no arribi a governar les Illes Balears. Com ho aconsegueixin la política d’extermini de la nostra llengua, que ja portaren a terme durant els anys Matas, es reprendrà amb més força i virulència.
Els polítics progressistes podem haver comès molts errors. L’actual Govern de les Illes Balears pot haver estat immergit en un “maelstrom” polític. És segur que moltes coses s’haguessin pogut fer millor. És cert. Però l’alternativa, no ho oblidem, és incommensurablement pitjor: un Partit Popular decidit a anorrear tot el que suposi normalització de la nostra llengua, un Partit Popular que propugna –ja sense massa vels- la castellanització de la nostra societat. Un Partit Popular –que immergit en una mena de paranoia d’odi vers el trets d’identitat de les nostres illes- està abocat a la destrucció pura i dura de la nostra cultura.
Només per això ja cal que fem tot el possible per barrar-los el pas. Si hi afegim la seva corrupció congènita, la seva voluntat de destrossa del nostre medi ambient, la seva manca d’escrúpols enfront de l’especulació de tota mena…llavors és indubtable que la ciutadania progressista ha de fer tots els esforços possibles per mantenir-los fora del poder. Cal frenar aquestes creus en que ens volen clavar.


Aquest és el nostre compromís, el compromís del PSM-Entesa Nacionalista. Us convid a sumar-vos-hi. És necessari.

 

 

 

6 comentaris a “PP: LES DUES CREUS D’UNA MATEIXA MONEDA.”

  1. simó Escrit el 06 març 2010 a les 8:00 pm

    ja que hi som haurien de demanar llibres de text en, ciutadallenc, ferrierenc, alaiorenc, i maones, ja que segons aquests ignorants, son llengues diferents, ja que canvien algunes paraules. També poden proposar llibres en andalus, canari, o cantabre, igualment deuen ser idiomes diferents, o el castella nomes és un?. Son els reis de l’hipocressia.

  2. jonarz Escrit el 06 març 2010 a les 8:35 pm

    Hola Eduard,

    Potser et sembli ofensiu el que et diré, però no es aquesta sa intenció, de vegades, supòs de que manera no intencionada, partits com a n’aquest cas el PSM adopten postures, que tot i tenir la seva lògica, per tal de lluitar contra el que pugui fer aquell o aquell altre; per exemple que si amb la dreta tornarem enrera en els avenços que s’han fet amb la normalització lingÜística. Pens que si el discurs que des del vostre partit calés dins de la societat, potser no caldria lluitar contra el partit tal o qual, sino que més bé seria un moviment social aquell que surtiria en defensa de la llengua pròpia.

    Potser ses comparacions són odioses, però a vegades aquesta postura recorda a la de l’esglèsia catòlica envers la “llei de l’interrupció de l’embaraç”; que sembla que ha d’apotar mesures excluients a n’aquells persones que han recolsat aquesta llei quan realment s’haurien de preocupar de que aquelles persones que segueixen la “seva doctrina” (o credo) no en fessin us per convenciment, i no per por d’exclussió, i que deixessin d’una vegada a la societat civil en pau.

    Si algú no es capaç de fer creure a la societat civil de les bondats de la seva postura, i es veu obligat a adoptar mesures excluents …. pesn que malament anam.

    Salut.

  3. Eduard Riudavets Escrit el 06 març 2010 a les 8:59 pm

    Simó, completament d’acord amb el que escrius. De fet és una argumentació més que lògica…però la lògica no entra dins els esquemes partidistes del PP que utilitzen la llengua catalana -l’atac a la llengua catalana- com a eina electoral. És així de trist.
    .
    Jonarz, per res m’assembla ofensiva la teva reflexió. Fins i tot crec que és certa i raonable. Més enllà de la comparació amb l’Església Catòlica -m’ho prenc com una broma- allò que assenyales és una de les mancances evidents d’un partit com el nostre, nacionalista, que fa de la defensa de la nostra llengua i cultura un dels fonaments de la seva raó d’existir. Però ésser conscient d’una mancança no et dóna automàticament la solució. El PSM té les forces que té i t’assegur que vora els “dos partits grans” són ben migrades. Fem el possible per “fer creure a la societat civil les bondats de la nostra postura”. Què el que fem no basta és una evidència, però que fem tot el que podem, des del meu punt de vista, també. Caldrà pensar, imaginar, cercar noves fórmules per eixamplar el teixit social que combrega amb els nostres postulats…però, a la vegada, hem de seguir combatent els partits que proposen la regressió. Agraesc la teva reflexió, que és també la nostra, perquè fer l’estruç no porta mai enlloc. Cal no defallir però cal també posar en marxa nous camins per avançar.

  4. simó Escrit el 07 març 2010 a les 4:28 pm

    xiulets al congres balear del PP per xerrar en mallorquí, fins aqui han arribat. ¡quina vergonya!

  5. Nom Necessari Escrit el 07 març 2010 a les 9:31 pm

    Xiulets per xerrar en pla a ca nostra,
    Sí, pel que es veu el imperialisme invasor és molt present encara avui; i està instal.lat i molt ben representat dins les files del PP.
    La llàstima seria si açò no ho constatessin els seus simpatitzants a qui se’ls fa mossegar la llengua.

  6. Eduard Riudavets Escrit el 07 març 2010 a les 10:38 pm

    Símptomes. O més que símptomes, la malaltia desfermada. La visceralitat anti-llengua catalana ha esdevingut ja -sense embuts ni disfresses- un tret d’indentitat d’aquest partit popular. I això que, segons la premsa, han guanyat els moderats!.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Més articles per ordre cronològic