Tinc la costum de comprar, al viatge que normalment faig per Nadal, una agenda del país que visit. Enguany, a Milà vaig adquirir, a una llibreria Mondadori, una Agenda Letteraria. És agradable que quan anotes reunions, treballs a fer, compromisos…topar amb les frases d’un escriptor, conèixer algunes dades biogràfiques,etc.
Fa uns dies a l’escriure el calendari setmanal d’actes parlamentaris vaig trobar la següent informació: “20 febbraio 1888, nasce a Parigi lo scrittore e drammaturgo francese George Bernanos”.
No és la meva intenció parlar ara de l’obra d’aquest escriptor catòlic. Només vull fer referència a un dels seus llibres, “Els grans cementiris sota la lluna”. Un llibre on, des de la indignació i l’horror, es retrata la repressió franquista a Mallorca després de la rebel•lió perjura dels militars, el 1936.
Bernanos no fou un escriptor d’esquerres, era conservador, catòlic i un bon exemple de burgès. Si més no la seva reacció no fou dubitativa. Clarament va posicionar-se contra el feixisme i a favor de la democràcia, i va denunciar els crims que els franquistes cometien amb l’aquiescència còmplice i col•laboradora de l’Església, amb el tenebrós Bisbe Miralles al capdavant.
A la passada legislatura en diversos debats- tots infructuosos pel vot contrari del Partit Popular- vaig reclamar una condemna explícita del franquisme i reparacions per les víctimes que va causar. Vaig citar més d’una vegada Bernanos, i en concret –una i altra vegada- vaig repetir les seves paraules que consider recullen els sentiment que empara allò que anomenem recuperació de la memòria democràtica: “Cal expiar pels morts, cal reparar pels morts, perquè ells ens alliberin”.
Malauradament just hem començat aquesta expiació, aquesta reparació, i la nostra societat és lluny d’estar alliberada dels fantasmes del passat. I és que les ferides són encara obertes, només la justícia, una veritable justícia, pot cicatritzar-les. Cal expiar pels morts…
- Actualitat
- Sense comentaris