No és un bon dia. L’aeroport em cau a sobre. Tota la setmana plena de problemes. Anuncien un retard en la sortida de l’avió. Hi ha estones que…
A la bossa port uns quants llibrets de “Paraula de poeta”. El tercer és dedicat a la poesia de Joan F. López Casasnovas. Llegesc:
PEDRA DE TOC
Quanta de força es condensa
en el negre mac, polit
per rumbots braus, o delit
de tempesta de mat immensa!
Esdevindràs la defensa
en ser projectil de fona
quan David humil s’encona
i estaborneix Goliat.
Podràs, pedra o llibertat,
llavors tornar al bres de l’ona.
El dia ja no és tan gris. Qualque cosa ha canviat. Fins i tot una pedra, un mac, pot tombar goliats.
- Un poc de tot
- 3 comentaris
Encertat el poema, encertada l’elecció. Compartesc plenament el sentiment “aeroportuari”. Sempre he vist la tasca del PSM a les institucions una mica davidiana (que no davídica) i entre macs, rocs i gravilla sempre hi resta, vulguin o no, una feina ben feta. Fem memòria, llunyana i propera…la tempesta segueix…les pedres també…ja siguin macs, rocs o gravilla…. Salut i biodramina.
Molt encertat el comentari, Silve. Només que encara no estic marejat, així que per ara no em cal la biodramina…de moment. Salut i rialles.
Davant ses lletres de’n López sempre m’he de treure es capell,
Enhorabona per ell.