Sempre he trobat una cursilada la frase de Tagore sobre les llàgrimes pel sol perdut que no et deixen veure les estrelles. Tal volta és perquè l’he sentida repetir massa vegades. Sigui com sigui, pot ser avui ens l’hauríem d’aplicar, despullada  de qualsevol mena de transcendentalisme, és clar.
A que ve tot això. Molt simple. S’han vessat massa llàgrimes -justificades, això sí- pel rosari de presumptes de casos de corrupció que ens han impedit veure la feina feta pel  Govern de les Illes Balears.
Dia rere dia la corrupció ha envaït els titulars dels diaris, ha monopolitzat les tertúlies, ha encetat els informatius radiotelevisius. Dia rere dia, sense descans, des de gairebé el principi de l’actual legislatura.
Mentre tant les fites aconseguides s’han desplaçat a un segon o tercer terme, han quedat ofegades sota el pas del cavall desbocat de les imputacions, compareixences judicials, mesures cautelars, detencions…
El Govern de les Illes Balears ha hagut de bregar amb una situació molt difícil. L’herència rebuda de desastres, forats econòmics, mala gestió i actuacions matusseres ha dificultat la realització de molts projectes propis. Basta recordar el metro-litro de Palma, les inundables i inundades autopistes d’Eivissa, l’esmicolat Palmarena…
I si això no bastava ens hem trobat, de cap a peus, immergits en una crisi econòmica internacional que ha colpit també les Illes Balears amb els conseqüents retalls pressupostaris.
Però, per molt que les dificultats hagin estat enormes, no cal oblidar les estrelles. S’han protegit moltes hectàrees de l’especulació, s’ha aconseguit –contra molts interessos creats- una llei de comerç adequada a la nostra economia, s’han creat centenars de places públiques d’escoletes, s’ha racionalitzat l’administració pública, s’han aconseguit més inversions de Madrid, s’ha apostat clarament pel transport públic, s’ha redreçat la política contrària a la llengua catalana del Govern Matas, s’ha aplicat la llei de la dependència malgrat l’ofegor econòmica,  s’ha retallat la despesa en la radiotelevisió pública, s’han creat nous centres de salut, s’han posat en marxa programes de diversificació turística….
Hi ha moltes assignatures pendents. El balanç no és tan favorable com desitjaríem. Però, des de la més absoluta equanimitat, no és poden menysprear les passes donades. No pretenc fer cap mena de propaganda, som ben conscient que són moltes les mancances, algunes em dolen especialment com per exemple el retard injustificable del traspàs de competències als Consells Insulars. No amag ni els errors ni els falls comesos. Però, estic convençut i més que convençut que ha valgut la pena, que val la pena. Només de pensar que hagués succeït amb quatre anys més de Jaume Matas…sé que val pena. Que el govern progressista de les Illes Balears val la pena, malgrat els entrebancs i les dificultats ha estat beneficiós per a les nostres Illes. Inconmensurablement millor que un nou govern popular. Per la nostra llengua, pel nostre territori, per la nostra cultura, per la transparència…i també, també, per la nostra economia. No oblidem on, presumptament, anaven a parar els diners a la passada legislatura.

• Actualitat
• 2 comentaris