És ben cert. Estic en política perquè vull. Ningú m’ha posat una pistola al pit per obligar-me. I és un honor i un orgull representar al poble de Menorca com a diputat i secretari primer de la Mesa del Parlament de les Illes Balears. És per això que no tinc dret a incloure dins el meu vocabulari la paraula “cansat”. Mentre ocupi el càrrec que ocup, el cansanci no existeix, no pot existir. No tinc dret a estar cansat.
Hi ha encara moltes batalles a donar, moltes que sempre són la mateixa. Defensa de l’autogovern de Menorca, lluita per la plena normalització de la nostra llengua i cultura, protecció del nostre territori, disseny d’una economia equilibrada i sostenible, neteja de qualsevol mena de corrupció…
Des de fa set anys ocup un escó a la cambra que representa la sobirania popular dels pobles de les Illes Balears. Puc dir, sense faltar a la veritat, que no he aturat de bregar per les meves idees, les idees del partit del qual form part i de la coalició que em va designar a les darreres eleccions, PSM-Verds. I així ho seguiré fent fins el darrer dia que tingui aquesta responsabilitat. Sense descans.
Això no lleva que el camí no sigui costerut, que l’esforç no sigui cada vegada més gran, que cada dia trobis més pals entre les rodes.
No és aquesta una època senzilla, no ha estat aquesta una legislatura fàcil. He parlat prou dels problemes que han sorgit: corrupció, crisi econòmica, remodelacions del govern, minoria parlamentària…No hem d’amagar la realitat. És així i no de cap altra manera. Però la meva generació duu gravada a foc una paraula. Una paraula que recull el millor del que somniarem quan la llibertat era un somni. La paraula compromís.
Compromís amb la meva terra, amb la meva cultura, amb la meva gent. Crec fermament que comprometre’t també vol dir que el dret d’estar cansat no entra dins els propis esquemes. I sincerament allò pel que lluitam s’ho val. Del tot.
- Actualitat
- 10 comentaris
N’hi ha qui ho diem amb maco paraules: “Estic rebentat!”
Gràfic, senzill, contundent…i cert, Nom Necessari.
Quan he llegit aquest comentari avui de matí a s´Ultima Hora he quedat estorat. Ni que hagués estat vostè Ministre de l´Interior durant 10 anys!
Hi ha comentaris que sobren. Quan vivim a un món on hi ha gent que s´aixeca a les sis des dematí per picar pedra o d´altres en es seu mateix gremi que han de lidiar amb conflictes internacionals de gran gravetat o amb terroristes i pirates, crec que un secretari primer de la mesa d´un parlement autonómic (o sigui, res!) hauría de tenir més miraments en es moment d´utilitzar sa paraula “cansat” amb aquesta facilitat!
Li dic amb tot els meus respectes però realment m´ha cridat s´atenció!
Certament les opinions són lliures, i certament sé que el que faig o som és, per a molta gent, ben poca cosa (o sigui res, com diu en Pep). Però es dóna el cas que aquest és un bloc personal on reflectesc la meva opinió política però també els meus estats d’ànim. Faltaria més que no ho pogués fer. Per altra part no crec que empri la paraula “cansat” amb cap facilitat, al contrari l’empr amb molt de cura i posant-la en un context ben concret: la situació política concreta que vivim.
En tot cas, com he dit al principi, les opinions són lliures i entre la de en Pep i la meva hi ha una coindidència: no tinc dret a estar cansat. D’acord.
Sr. Riudavets,
En primer llocc li vull dir que quan he xerrat de sa seva feina no me refería a vosté personalment. Esper que no s´ho hagi pres personalment i si és així li demàn disculpes. Concretament me refería als polítics de Balears en es seu conjunt. Com vosté ha dit, ses opinions són lliures i sa mevo opinió és que ses institucions autonòmiques i insulars sobren i els polítics que les integren, també. Tots!
Per altra banda, clar que pot opinar, faltaría més! Però quan una persona té un bloc públic on tothom pot comentar també ha d´estar disposat a rebre crítiques i jo crec que se meva crítica és ben raonable! Com ja he dit, crec que un polític no pot fer jocs de paraules amb temes tan sensibles com aquest!
Finalment, no estic d´acord amb vosté; Té tot el dret del món a estar cansat. Tot! A lo que jo crec que no hauríen de tenir dret els polítics (cap ni un) és a dir-ho ja que tenen una situació laboralment molt més còmoda (per no xerrar de temes econòmics) que la majoría dels ciutadans als que representen!!!
Jo només de llegir el comentari d’en Pep ja m’he cansat.
.
De part meua, Eduard, enhorabona per aquest cometari de “cansat” al teu bloc.
.
…N’i deu haver milers de feines que no cansen tant com la teva, Eduard, açò és segur, tan segur com que en Pep ha pijat fora test.
.
Tots som persones i tenim dret a estar cansats, vam-ell-ara!
Després de tot crec que aquest bloc no és cap “butlletí oficial” i així el seu “administrador” (n’Eduard) la de pode relaxar de tan en tan i xerrar en ell de manera més íntima i col.loquial.
.
Tranquil Eduard, alguns t’hem entès molt bé.
Tornem-hi amb ses faltes. És el teclat aquest que me bota algunes consonants.
Perdó.
Li assegur, Pep, que no m’he pres malament la seva crítica. Estar en política és estar disposat a rebre crítiques. I sens dubtes no consider aquestes crítiques atacs personals.
.
En allò que diferim, i ara veig que Nom Necessari també ho entén així, és en considerar aquest bloc com una mena d’espai públic on no puc expressar els meus sentiments en un moment donat. Simplement hi ha moments que ems sent cansat -i no em referesc a cansanci físic-, cansat dels casos de corrupció que surten cada dia, cansat de veure com la feina feta desapareix submergida per un allau d’escàndols…
.
Però, Pep, si vostè pensa que sobren les institucions de la nostra terra -autonòmiques i insulars- en això no hi ha cap mena de coincidència o possible acord. Som nacionalista i, cansat o no, defensaré sempre l’autogovern del meu poble que ara per ara encarnen, per minses que siguin, aquestes institucions. Li assegur que en això no defalliré mai.
.
Nom Necessari, sí, crec que tu m’has entès. Ni tan sols sabia que UH havia reproduit o comentat -encara no ho he vist- el meu bloc. Sens dubtes seguiré llençant opinions polítiques però no em tallaré a l’hora de reflexionar d’una manera més ” íntima i col·loquial ,tal com ens dius al teu comentari.
.
En tot cas, el cap de setmana pens gaudir-lo i descansar. Salut a tothom.
Benvolgut Eduard,
no tenc una bona opinió dels polítics, en general.
Com a tot el que es generalitza, es corre el risc de ser injust. Hi ha, com en tot, gent honesta i lluitadora, …. per unes idees, per uns valors, per un país.
M’encanta escoltar que gent ferma, com tú, lluita pel nostre petit país i per el seu auto-govern, pel seus drets, per erradicar els greuges de tants d’anys de tri-centralisme ……
Dir-te només que no entenc com tots els que lluiten per Menorca encara no han sapigut posar a una pica a Flandes pel que fa al transport aéri.
T’ho juro que no ho entenc i m’agradaría tenir una resposta raonable, creíble d’algú ……
Tens tot el dret a dir que estás cansat i n’estic segur que es cert.
Convindrás, no obstant, amb mi que l’imatge dels polítics es moltes vegades l’antítesi de la feina dura i, consecuentment, provoca comentaris fora de to (em refereixo al signat per Pep) en un blog personal com es el teu on fas referència a sensacions teves, estats d’ánim…..
D’aixó no en teniu cap culpa els partits minoritaris seriosos com es el teu.
Però entenc que es diguin segons quines coses quan els que ens llevem cada día a les 5 del matí intentant mantenir un petit projecte, 25 llocs de feina, ….. només tenim entrebancs i mals somnis i penuries i …… (i a mi no em representa el Sr. Díaz Ferrán / els petits empresaris com jo ens diferenciem ben poc dels nostres col.laboradors) …. mentres veïm el que hem vist en aquesta Comunitat Autónoma, a Valencia, Catalunya, ……
Esper i desig que acabis amb més força que mai aquesta legislatura i que, en cas, de deixar la política de primera línia, qui et substitueixi s’estimi Menorca tant com tú.
Salut
NOTA: He entrat moltes vegades al teu blog però no havia fet comentaris, esper que els entenguis en la seva justa mida.
Visca la República de Menorca !!!
Salut, Jaume.
M’agrada trobar-te al meu bloc. Entenc tot el que exposes i, sens dubtes, el possible cansament d’un polític envers una situació més que complicada no em fa oblidar per res l’esforç que han de fer empresaris i treballadors, cadascú al seu àmbit, per mantenir la seva activitat.
Gràcies pels elogis. A la fi tots fem el que podem.
Una abraçada