No pretenc, amb aquest escrit, analitzar la legislació existent sobre acampades. Simplement és una reflexió sobre una paradoxa. O, tal volta, la paradoxa d’una reflexió.

Concretaré. Després de moltes lluites, disgusts i entrebancs, s’aconseguí la titularitat pública del Camí de Cavalls. Per si llegeix aquest bloc qualcú de fora de Menorca, no està de més explicar que aquest camí dóna la volta a tota la illa i que, durant molt de temps, alguns propietaris de finques que el camí travessa intentaren privatitzar-lo.

Però, com deia, el camí ja és públic. Ara ve la inconseqüència. Era tradició –abans que els esmentats propietaris en barressin el pas- fer la ruta a peu pernoctant cada nit a un indret costaner diferent. Eren uns quinze dies de caminada dura però que era compensada abastament pels indrets que es visitaven.

Assemblaria lògic que aquesta costum en pogués reprendre, sense cap problema, ara que el pas és lliure. Si més no s’hi ha afegit una problemàtica nova: sovint agents de la guàrdia civil fan marxar, i fins i tot multen, els excursionistes que passen la nit a una de les platges del recorregut.

Naturalment llavors em deman, si hem aconseguit que el Camí de Cavalls sigui públic, si fins i tot se’l promou com un producte turístic, per què no es pot dormir a platges –de domini públic- per una nit sense establir cap mena d’instal•lació?.

No ho entenc, i pel que assembla no som l’únic que no ho entén. De fet vaig plantejar aquesta mateixa qüestió- per escrit- al Delegat del Govern de l’Estat a les Illes Balears i la seva resposta reflecteix aquest mateix desconeixement. En resum m’assabenta que ha sol•licitat un informe a l’advocacia de l’Estat en relació a la normativa aplicable i també sobre els criteris que s’utilitzen per sancionar o no.

No sé si tot això servirà de res, no ho sé. Si més no sempre he cregut que la legislació no hauria de contradir la lògica. I la lògica em diu que qui transita un camí públic pot dormir a una platja pública mentre no atempti de cap manera contra el medi natural. Tal i com s’havia fet sempre. Tan senzill com això.

• Actualitat
• 2 comentaris