Diari de sessions del Parlament de les Illes Balears. Plenari de 5 de desembre de 2006.
“Crec, sincerament, que hem actuat de l’única manera que es pot actuar en democràcia, crec que les responsabilitats han d’esser immediates i sense cap tipus de dilació a qualsevol partit polític d’aquelles persones que tinguin aquest tipus d’acusacions fonamentades, greus o de delictes de corrupció. Tolerància zero amb la corrupció a qualsevol partit polític…”
Paraules de Jaume Matas i Palou. Mentre les pronunciava estava defraudant a Hisenda, segons pròpia confessió davant el Tribunal de Justícia que l’està jutjant per uns altres presumptes delictes: malbaratament de cabals públics, blanqueig de capitals, prevaricació administrativa, falsedat documental, frau a l’administració, delicte electoral…
No sé quina resolució prendran finalment els jutges i fins que no hi hagi sentència ferma sempre s’ha de presumir la innocència de l’acusat. Ara d’allò que no podem dubtar és de les pròpies paraules de Jaume Matas quan confessa un frau, perllongat durant anys, a Hisenda. Si ho ha fet per emmascarar delictes pitjors, això jo no ho sé. El qui sí sé, i saben tots els ciutadans de les Illes Balears, és que quan Jaume Matas tronava des de la tribuna del Parlament tot defensant la seva incorruptibilitat llavors ja no era aigua clara. Ell mateix ho ha confessat.
Em fa vergonya. Em sent avergonyit de que un president de la meva terra gosés alliçonar-nos des de la cambra que representa la sobirania popular dels pobles de les Illes Balears mentre feia mangarrufes per no pagar els imposts que li corresponien. I si jo em sent avergonyit, esper que –al manco- també s’hi sentin els seus correligionaris que l’aplaudien, l’encensaven i s’agenollaven al seu pas. Esper que el Partit Popular tingui la mínima dignitat de demanar perdó, de col•laborar amb la justícia i de netejar els estables d’Augies que congriava al seu interior. No sé, però, si és massa esperar. Al cap i a la fi són els estables de Jaume Matas.
Sigui com sigui, sigui quina sigui la decisió final dels tribunals, hi ha fets que no es poden amagar. A hores d’ara sabem que dels tres presidents populars que ha tingut el Govern de les Illes Balears, un es demostrà que havia delinquit i si no fou condemnat va ser per la prescripció del cas Túnel de Soller, l’altre -honest- durà un sospir, i el tercer de moment ha confessat que és un defraudador. De moment. No m’assembla que sigui una bona tarja de visita. Jo no els compraria un cotxe de segona mà. Esper que tampoc ho facin els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
- Actualitat
- 6 comentaris
A aquest comentari vaig cometre un fall ortogràfic. Ja l’he corregit. Havia escrit: “Jo no els hi compraria un cotxe de segona mà”. La forma correcta és: “Jo no els compraria un cotxe de segona mà”. Sobrava aquest “hi” que no substitueix res. M’ho feu veure l’amic i company del grup parlamentari Miquel Àngel Llauger. Ho comenta al seu bloc on aprofita per fer una reflexió sobre el tema. Per això deix aquí l’enllaç. Salut.
http://miquel-angel.balearweb.net/
http://www.eldigitaldemadrid.es/ep/general/SOCIEDAD/20100321140315
“La Fiscalía se ha interesado además por el convenio que suscribió el Govern de Matas con la entidad vinculada a Iñaki Urdangarín”
Uff…
Por em fa que si els correligionaris que l’aplaudien i li reien les gràcies senten un poc de vergonya sigui més perquè l’escàndol s’ha destapat més que no pels fets en si. Són massa casos al llarg dels anys, massa vegades que han triat líders podrits com per donar-lis la confiança de pensar que aquesta manera de fer les coses els avergonyeix. No, a ells, no… (per a desgràcia de tot un poble).
No sabem com acabarà tot plegat, però cada dia surten coses noves com la que apunta Nom Necessari…veurem.
Pel que fa al comentari d’Àlmax, maluaradament no puc deixar d’estar-hi d’acord. Fins i tot l’altre dia un ex-conseller de Matas feia gala de l’orgull d’haver format part d’aquell govern…a vegades m’assembla que els embulls econòmics són consubstancials a la manera de fer de la dreta. I, sí, en tot cas assembla que s’apenedeixen de no haver-ho fet millor perquè no es sabés. No té nom…o si que el té.
Cada dia surten més coses noves, dius Eduard?
.
Sí, açò vull dir: coses que “destapen” i coses que “tapen”… o què fan tapar, potser.
Sincerament, de moment cada dia es “destapen” més coses. Si n’hi ha que es “tapen” no en tinc coneixement. Esper que no es doni el cas, i si me n’assabentés t’assegur que no tindria cap mania a l’hora de denunciar-ho. Aquí al bloc o a qualsevol altre lloc.
Salutacions cordials