Tot llegint una novel•la de l’Antonio Muñoz Molina em vaig topar amb una referència a Margarete Buber-Neumann. N’havia sentit a parlar, però no recordava prou la seva biografia. En pocs minuts, gràcies a l’internet, em vaig posar al cas, i certament el que vaig esbrinar em va impressionar.

“Va néixer a Berlín el 1901. Militant comunista durant la seva joventut, es va casar amb Heinz Neumann, directiu del KPD (Partit Comunista Alemany). Després de l’arribada de Hitler al poder, el 1933, els dos van emigrar a l’URSS, cap el sistema soviètic van experimentar ben aviat un profund desacord que va ser causa de la seva detenció el 1937. Mentre el seu marit «desapareixia», pressumiblemente executat, Margarete Buber va ser internada en un camp de concentració a Sibèria. El 1940, després del pacte entre Hitler i Stalin, va ser lliurada a la Gestapo i reclosa en el camp de concentració per a dones de Ravensbrück. Allà va conèixer a Milena, la amistat marcaria profundament la seva vida i determinaria, després del seu alliberament el 1945, la seva vocació de donar a conèixer a l’opinió pública la seva dramàtica experiència com a doble víctima del totalitarisme, experiència bolcada en llibres com Deportada a Sibèria, En les presons de Stalin i Hitler o Milena”

A això hi hem d’afegir  que Milena és Milena Jessenská, l’amant, amiga i confident literària de Franz Kafka que narrà a Margarete la seva intesa relació amb l’escriptor. Milena morí a Ravensbrück.
La vida de Margarete Buber-Neumann és una mena de compendi del segle passat, de les lluites i els horrors, de les il•lusions i les traïcions, dels somnis i les vergonyes. Sortosament, i miraculosament, Margarete va sobreviure a tots aquests anys de penalitats. Va morir el 1989, precisament l’any en que s’enfosava el mal anomenat “socialisme real”. Tingué temps de deixar el seu testimoni.

Malgrat sigui vint dies més tard, serveixi aquesta entrada al bloc com a contribució a la celebració del Dia de la Dona Treballadora. La figura de Buber-Neumann ens dóna molt per pensar.

• Un poc de tot
• 2 comentaris